Feina

Tinc una feinada de por i una llista massa gran de posts per llegir. I què faig?

Et miro de lluny, et prenc i t'acaricio. Qui ets tu? D'on has sortit? Em sento estrany quan sóc a la vora. Quantes passes hi ha entre tu i jo ara mateix? Moltes, més del que som capaços d'imaginar, t'ho diria en any passes si tingués la certesa de la distància.

I em truquen. I sense voler ja tinc la feina feta avui abans d'enfonsar el cap sota l'aigua. No tota, no encara. On era?

Et desitjo però no pot ser i ho saps. No em coneixes i jo tampoc i l'aigua del riu és massa pura dalt de les muntanyes. A la plana, el temps i el món l'embruta. Em demanes que follem i jo em quedo arraulit a la fosca més absoluta dels meus pensaments. I ens duem l'un a l'altre fora de l'abast de mirades furtives. Si us plau no deixis de mirar-me així; em desfaig malgrat no t'ho hagi dit mai. T'ho dic ara, per fi. Ahir no et coneixia, avui sóc teu.