Quan vaig tornar al poble vaig veure que el mar cobria tota la platja i l'aigua gairebé arribava al llindar de les portes de les casetes dels pescadors. Vaig preguntar a una dona gran si era culpa del canvi climàtic. Em van respondre que no i es va posar a plorar. Jo, quiet, era part de la culpa.
De la llista que havíem escrit de coses més importants que volíem aconseguir a la vida, vam haver de triar les cinc més primordials. Quan vam acabar el professor em va fer sortir per què digués les meves. Em vaig posar molt vermell perquè la meva llista no era prou llarga. El professor em va animar a dir-les perquè no era tant important la quantitat, vaig mirar-te i vaig dir:
1. El teu amor
3 comentaris:
Cony... Estaves enamorat del profe??
De fet parlava de tu, que llegeixes, però m'agrada la idea del professor. En aquest cas un amor fraternal que sols buscava l'aprovat per un alumne força mandrós...
Quina excusa més barata per no fer els deures.
Publica un comentari a l'entrada