_______
Avui escriuria fins que sortís el sol. Escriuria paraules sense ordre, frases sense sentit, històries curtes, històries llargues. Potser ho faré.
_______
Dels records que, com una bala, fereixen, avui me n'han arribat molts. Potser han sigut masses anys oblidant una vida disfressat sota la pell d'un xai. Vaig fer mal. Un camí, una olor. Una olor que m'ha aclaparat. M'ha transportat a un món oblidat. Com demanes perdó a algú que ja no recordes?
2 comentaris:
De vegades és tard per algunes paraules. Però quedar-se mut del tot tampoc és recomanable, perquè llavors no només pateixen els altres, sinó nosaltres també.
Tens molta raó. El dilema és fer patir als altres o a un mateix. L'elecció cadascú la prendrà com millor pugui :)
Publica un comentari a l'entrada