Quan estava a punt d'escriure la història de la meva vida, el mòbil d'última generació va avisar-me que per dormir les hores necessàries havia d'anar al llit en aquell precís moment.
- Ja!- Va exigir en un segon avís, més enfadat.
- Perdó, perdó.
Nota final:
Si tinc temps, prometo escriure menys al bloc de notes.
Tercer avís.
- Ja va, ja va! No cal que ens posem així tampoc! Ai! Que em fas mal!
(violència gratuïta per fer aquesta entrada més punyent)
Quart.
Davallà als inferns.
(moment tràgic, estem tristos, la situació ens colpeix, la impressió és forta sobre la pantalla sense ser crítics)
Quint.
- Ja prou no?
(Ara no és el mòbil, sóc jo)
Oh signe colpidor de la suor de sang. (No ve a cuento, però triomfa dins d'un ambient eclesiàstic en una ciutat perduda del Principat).
Epíleg:
El mòbil ha agafat la porta i ha marxat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada