Dormir

A l'habitació de l'alberg tothom podia dormir sense fer cap mena de soroll tret d'una persona. Com roncava. Després d'una setmana m'estava acostumant als roncs forts. A més a més els seus tenien una ritme tan pausat i invariable que m'hipnotitzaven i vaig adormir-me de seguida. Altres però no tenien la sort d'agafar el son. Un noi que estava just a la llitera del seu costat va sortir de l'habitació i com que jo dormia al costat de la porta em vaig desvetllar. Al cap de pocs minuts va tornar amb un roc de mida considerable i podria assegurar que ningú, a part de mi, ho va veure. La majoria no van fer cas que el noi sortia i entrava i ni molt menys es van fixar si duia o no cap objecte ja que estaven més preocupats per poder dormir. El cop sec va parar els roncs de sobte i tot el que va quedar de nit va ser d'un silenci absolut. Per fi tothom va descansar.
Poques hores més tard vaig llevar-me i sense fer soroll vaig agafar totes les coses per marxar abans que s'aixequés el dia. La resta es van despertar just a l'alba envoltats de policies mentre s'enduien un cos tapat i un jove emmanillat entre els plors dels seus pares desconsolats.

(Aquesta història està basada en fets reals. No vaig veure però el noi tornar amb cap pedra. Vaig sentir un crit del noi i els roncs, que no eren gaire forts, van parar. Jo vaig dormir i em vaig llevar molt d'hora i vaig marxar sense fer soroll abans que sortís el sol)