Amb tota la humilitat que el meu cos dóna, espero que les paraules marquin cada pas. Potser algun dia el cansament voldrà que m'aturi però trauré la força d'on sigui per seguir endavant. I malgrat totes les pedres que em trobi estic segur que el viatge no haurà estat en va.
2 comentaris:
Segur que no.
I tant que no! :) No ho ha sigut pas!
Publica un comentari a l'entrada