De vegades veig alguns fets, esdeveniments, situacions... i em pregunto: quina merda és aquesta?
I aleshores penso que deu ser que em faig gran. Però recordo que des de petit em pregunto el mateix.
I amb la meva reflexió arribo a la conclusió que sóc un avorrit però bé que em passo el dia rient.
O potser tinc aversió als canvis? Però no, la meva pròpia història diu que no.
I doncs, perquè m'ho pregunto?
Arribats en aquest punt em poso a l'altra banda. Crec que ser assertiu és clau per entendre el món.
- És divertit.
- O pot ser interessant.
- O no ho has vist, viscut, llegit, etc., mai.
- O t'has de deixar anar i no pensis.
Ah, no pensis! Aquí hi ha la resposta. Tinc l'estranya mania de pensar les coses dues vegades. Quin desastre.
I com que no m'agrada viure entre la merda m'allunyo feliç, a fer el que realment a mi m'agrada, sense justificacions, sense problemes, lliure, i sense tenir aquella sensació que et repeteix una vegada i una altra, què collons faig aquí?
I sí, per si t'ho preguntes, tinc una necessitat d'escriure merda (i publicar-la) aquests dies que em sorprèn. A veure si de tot això en surt una bona idea.
De vegades veig alguns fets, esdeveniments, situacions, entrades en un bloc* i em pregunto: quina merda és aquesta?
*Sí, bloc, de bloc de notes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada