La tecnologia és el diable.
I llavors ho he deixat tot i he marxat caminant despullat cap al camp. Però degut a els problemes de visió que tinc no veia bé els cotxes i m'era difícil poder travessar el carrer que m'apartava del camp. I com que plovia he quedat xop de seguida i per culpa del fred he començat a tremolar.
Ara ja sóc a casa davant de l'ordinador, amb una estufa engegada i de tant en tant faig una ullada al televisor on fan un documental sobre grans construccions i com utilitzaven la roda per moure roques immenses. Sóc feliç d'aquest pacte amb el diable.
3 comentaris:
Els armaris se m'omplen, les estanteries se'm recarreguen, les taules se'm queden petites... però sempre tinc les butxaques buides! Visca el consumisme!!
(Però si us plau, que no visqui amb miiiii!)
Ups! M'acabo d'adonar que el comentari està mal col·locat, no anava per aquesta entrada sinó per la següent...
Bé, en el fons acabo parlant del mateix en les dues entrades ;)
Publica un comentari a l'entrada