Canta ben fort
i digues la veritat
sense cap por
i digues la veritat
sense cap por
I ara la lletra d'una cançó meva d'estil "Si us plau, dedica't a una altra cosa i faràs un bé a la humanitat.":
[L] (això és el títol. Sí... fot pena)
Em llevo malhumorat
i el mal d'esquena no ha baixat.
Em compraria un matalàs nou
però no ho he fet mai, quin xou. (aixòs és per rimar una mica...)
Surto al carrer
i pregunto a una senyora.
Perdoni (sóc educat),
on puc comprar un matalàs? (parlo de coses quotidianes, que ven més)
Ai aprenent,
ai aprenent.
Que mica en mica
la vida vas entenent. [bis]
La senyora, bona dona,
Em pega amb el seu bastó
mentre jo marxo
sense entendre res. (tu tampoc, no té ni sentit ni rima)
M'assec a la plaça
per menjar pipes
i cridar als vianants
que van a treballar caminant. (moment de crítica social posada amb calçador)
Ai aprenent,
ai aprenent.
[...]
Una noia passa pel davant,
i li dic amb passió:
"La bellesa dels meus ulls,
és perquè et reflecteixen a tu". (Moment d'amor necessari)
Ella ni s'atura
fent veure que no m'ha sentit.
I assegut se'm fa tard:
és hora de tornar al llit. (Amor no correspost que també queda bé)
Ai aprenent,
ai aprenent.
[...]
[moment musical molon amb una preparació per a la tornada que serà apoteòsica, yeah!]
Ai aprenent,
ai aprenent.
Que mica en mica
la vida vas entenent. [bis]
Ai aprenent,
ai aprenent...
(Final. Què t'esperaves amb la merda d'estil que té la lletra?)
Es pot musicar... Però ha de sortir un kazoo, campanes tubolars que triomfen sempre i sobretot instruments de corda fregada amb músics professionals que facin notes llargues doblant el teclat.
7 comentaris:
l'estil em recorda certa música que sento per totes les emissores de ràdio, preferiblement a Catalunya, a tothora, últimament especialment... es veu que fa poc que cert grup ha presentat un disc i que diu que tenen tant d'èxit
A mi aquest estil la veritat és que m'encanta...realisme musicat! Ara, que tu potser et guanyaries bé la vida com a còmic, jejeje!
doncs jo crec que amb aquest estil tens les de triomfar per tot lo alt... potser amb una bona promo... o uns bons contactes a TVC... jo m'ofereixo per gravar la música (el kazoo i les campanes tubulars sobretot) i crec que el Roger segur que la voldria cantar... ja ho veig... estem a punt de saltar a la fama... bff!!!
Si us plau, dedica't a / rimar una mica... / No té ni sentit ni rima. / Té / un / moment de crítica social posada amb calçador. / Té / un / moment d'amor necessari / i / d'amor no correspost que / tampoc / queda bé. / Faràs un bé a la humanitat / si / s'atura / la tornada / apoteòsica. / Ara / dic amb passió: / "final!" / (la / bellesa... / yeah!). / No / es pot musicar, / què t'esperaves? / Ai aprenent / és hora de tornar al llit / i digues la veritat: / "em compraria / una cançó / amb / preparació / i / sentit / molon".
Em sap greu Peix, a mi sí que m'agrada Manel.
ja està la Marina, la Defensora dels Manel sobre la capa de la Terra i de la Intergalàxia criticant!!doncs a mi sí que m'ha agradat!! trobo que mola que t'espinyes!!
i no sé per què, pèrò a mi m'ha recordat els amics de les arts en comptes dels manel... anava cantant "ai aprenent, ai aprenent" amb la música de "ai jean-luc, aai jean-luc"... quines coses eeh? =)
Roger, pura casualitat, de debò.
Adbega, ui no! Abans prefereixo ser lletrista amb cançons tan bones com aquesta...
Ildefons, ja ho tenim doncs! Sobretot, haurem d'anar al Palau de la Música a fer un dels concerts.
Marina, no sé què dir davant del teu comentari. Copiant les meves paraules, criticant a tort i a dret, fent una lletra insulsa sense el nivell poètic que jo assoleixo amb un esforç notable (el sistema educatiu va fatal, ho sé, ho saps, ho sap, etcètera etcètera), i altres coses que no diré per respectar el descans dels veïns... Si encara continues llegint que sàpigues que estic molt enfadat (nota mental: no oblidar-ho per quan vegi la Marina... he de fer teatre (del bueno (estic entrant dins un món de parèntesis i no sé com hi sortiré. Fem un salt!) Visca, sóc més a prop de la sortida. Petit saltiró) Yupi! Ja casi estic. i... alehop!) Ja sóc fora del món de parèntesis... on era? Bé, jo també els escolto, als Manel, i hastainclús potser m'agraden. No! On està anant la meva vida crítica amb les normes establertes de la societat catalana? Vale. Ja paro. He rigut molt amb el teu comentari.
Carla, no hi ha res a fer. L'altre dia anava pel carrer amb una pancarta defensant els Manel. Ella et dirà que no però és veritat. Que m'ho van dir. I bé bé, ja hi has posat música tu! Ens podem copiar les melodies d'altres grups perquè crec que no s'ha fet mai. I si diuen alguna cosa, sempre es pot dir que són tan i tan bons que són la nostra referència i que de grans volem ser com ells. Així no s'enfadaran.
jajaja home, si ja tens la lletra, ja de pas, podries muntar un grup de rrumba! jaja
a mi també m'agrada Manel, i crec que justament les seves lletres són una poesia que mola... però bueno, cadscú amb els seus gustos!!!
(si muntes un grup de nou pop-rock català-super-xorra, conta amb mi eh! jiji)
Publica un comentari a l'entrada