Quan es va adonar que havia perdut part de l'equipatge ja era massa tard per recuperar-lo. O potser no? La carretera tenia un sol sentit, per tant, triant la ruta adequada arribaria al punt on s'havien deslligat els pops de la baca del cotxe. Però quina era la ruta adequada? Els mapes que tenia no servien de gaire. No els entenia massa i eren incomplets.
Podia tornar enrere per la carretera posant a prova la seva supervivència i la d'algun afortunat conductor legal. No es podia arriscar, la carretera era massa estreta i plena de corbes que no deixaven veure més enllà de deu metres.
Podia buscar un camí que el dugués al lloc on va alliberar les maletes però no s'havia com arribar-hi. Les hores es podien escolar ràpidament i el que no es podia permetre era no arribar a temps al port per agafar el vaixell que el duria a casa, a la feina, a la rutina diària.
O podia oblidar-se de l'equipatge i arribar a casa sa i estalvi.
Un cop a casa compraria roba i noves maletes. No seria una gran despesa. A mes, les maletes ja eren velles.
No havia previst, però, al moment d'agafar el cotxe per anar cap al port que tenia massa poca benzina...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada