(M'han sortit dues històries molt semblants i a l'hora molt diferents)
I
A vegades tinc la sensació que em desitja. A vegades diria que la seva mirada vol travessar la meva pell. A vegades creuria que el seu silenci, un davant de l'altre, diu tot allò que mai m'ha dit. A vegades confonc un gest amb amb un somni. A vegades la meva il·lusió vol veure més enllà de qualsevol realitat.
II
En un món on jo hi veig distància tu hi veus calma.
En un món on jo hi veig proximitat tu hi veus por.
En un món on jo hi veig amor tu hi veus dolor.
En un món on jo hi veig passió tu hi veus angoixa.
En un món on jo hi veig plaer tu hi veus llàgrimes.
En un món on jo hi veig ordre tu hi veus blaus.
En un món on jo hi veig correcció tu hi veus vermell.
En un món on jo sóc cec, tu hi veus negre.
10 comentaris:
Sóc un desastre -també- poèticament parlant, però aquests dos escrits teus m'han agradat! Potser perquè els he entès (a la meva manera, clar) però m'han dit coses i això és bonic! :-)
Has aconseguit un bon punt de vista, el primer és el que m'agrada més !
Felicitats !
Bravo! Tots dos m'agraden molt... El primer moltíssim?
Som contradicció, el món és contradició, la vida és contradicció, la contradicció és bellesa, com aquests dos poemes teus.
els dos relats poètics m'han agradat ....contradiccions i pols oposats fan aquesta composició
Que ben construïts estan els dos relats. M'han agradat
A vegades veiem les coses de colors alegres sobre un fons trist.
Moltes gràcies a tots!
La complicada composició de l'artista ha trobat la versió en poesia.
M'agrada aquesta composició de llum i foscor.
Publica un comentari a l'entrada