La música a tot drap dificulta que els pensaments flueixin. Les cançons que escolto són de llistes de fa anys.
Mec.
No penso. És impossible. Bé, mentida: per cada cançó que sona tinc algun record, o si més no, alguna cosa em passa pel cap.
I ara alguna cosa completament aleatòria:
Patata! La cadira sona de moment en els meus braços. Tobogan, la finestra salta en una entrada de sofàs. Els diaris nuen les corbates. Les presidentes canten damunt de les formigues mentre els instants s'allarguen. Les penombres passen intentant somriure sobre les camises i les flautes. I una guitarra vola entre crits i ovacions. El futur és lliure, el futur sobrepassa qualsevol cel. Sonata. El públic aclama entre el blau de la cançó. Línies corbades entre blanc in negre. I quan ja no pots més, una solemne infàmia, o bicicleta. El tacte de les mandarines gaudeixen de les fronteres. Va, no em diguis que no arribes en un punt il·luminat. És la lluna plena que s'amaga entre els núvols de pluja. És la mà buida entre els vasos de plàstic. Jo no sóc de plàstic, diga-li a aquest senyor. No li facis cas, és una manera de dir les coses. És una espurna a l'univers, la recerca intensa de vida fora del nostre planeta. És viure en una il·lusió que no et correspon. És anar a casa buscant el camí més llarg, deixant que el sol de l'hivern t'escalfi tot i l'aire gelat. És viure la felicitat pels carrers buits d'un diumenge al matí. És sentir de lluny algunes terrasses plenes amb gent rient. És caminar per un passat i veure que tampoc ha canviat tant. És viure, amb molts malgrats, allò que de tant en tant volies. És escriure per escriure, és deixar que lliurement una paraula darrere una altra vagin apareixent. És viure entre línies de text, ja sigui en un codi que soluciona un error molt greu, com en una història sense sentit. És escoltar rumba i ballar. És ballar sense vergonya, potser és ballar malament, potser és ballar com una figura de Festa Major, però a qui li importa? És riure, és perdre la por, és cridar ben fort. És arribar a un final feliç i que sobretot tingui sentit.
:)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada