Avui ha sigut un dia especial. Un dia important, més ben dit. Però no en parlaré encara, ho deixo per a més endavant. Algunes notícies és millor reposar-les per poder-ne fer una bona reflexió.
És per això que parlaré d'una bonica imatge en l'anada i tornada a peu de la feina cap a casa. Aquests dies de primavera, les boles del plàtan comú, l’arbre per excel·lència de totes les ciutats del país, s’esberlen i escampen arreu el seu fruit: bocins peluts d’un color marró groguenc, els quals hom anomena aquenis. Jo, ser aquàtic, acabo de descobrir aquest nom fa escassos segons.
El matí era fresc i assolellat. Es notava que la majoria ja celebrava les festes de Pasqua. El carrer era tranquil i silenciós, sense el brogit habitual dels cotxes.
Els petits aquenis volaven amb el vent i queien a la vorera, formant un tapís suau sobre les rajoles grises del carrer. Alguns d’aquests aquenis, en lloc de caure sobre les fredes rajoles, arrebossaven una immensa cagarada de gos. Una croqueta gegant.
Jo flotava sobre el tapís d’aquenis mentre mirava el cel blau intens. Per sort, he baixat la mirada poc abans de trobar-me la croqueta al davant i he evitat trepitjar-la.
A la tarda, en acabar de treballar, la croqueta semblava una escalopa a la milanesa.
4 comentaris:
Has tingut més sort que el següent vianant, que segur anava més distret ! hehehe.
Tampoc coneixia el nom d'aquestes boletes, avui , ja puc anar a dormir ja que ja sé una cosa més !.
Bona Pasqua i a gaudir de la bona notícia : )
M'entren ganes de saber quin és el país del qual parles, és clar ^^
«ham
Etimologia: del ll. hamus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
masculí PESCA Ganxo petit de ferro o d’un altre metall que, penjat d’un fil i proveït d’esquer, serveix per a pescar.»
Avui és un dia especial. Un dia important, més ben dit. Però no en parlarem encara, ho deixem per a més endavant. Alguns CT-s del bloc del Pons és millor reposar-los per poder-ne fer una bona reflexió. D'altres és millor comentar-los tant de bo un entra al bloc - també per poder-ne fer una bona reflexió, és clar.
És per això que parlaré d'una absurda imatge en l'anada al bloc del Pons i la tornada en bici cap al bloc del Peix. Diuen les males veus que certa portada de cert llibre es veu més atractiva ara, que no pas als anys vuitanta. I què té a veure l'imatge de la portada d'un llibre amb el seu contingut? Res, és clar, però és que la gent la compra, la gent en parla, la gent en llegeix, la gent en opina i fins i tot la declara bona. Perquè l'imatge de la portada, en el fons, mana.
Publica un comentari a l'entrada