Cap de setmana (III)

Quan vam fer la reserva no ens vam fixar en el preu, l'emoció de passar un cap de setmana diferent va prevaldre per sobre de tot. Tornàvem de sopar cap a casa. Sí que havíem begut, però com sempre, no anàvem passats de voltes com altres dijous. Les voreres amples estaven atapeïdes de bosses d'escombraries i les sortejàvem com podíem, fent salts, empenyent-nos per fer posar el peu de l'altre sobre alguna bossa o, quan no passaven cotxes, passant pel mig de la calçada. Era sorprenent com en dos dies de vaga d'escombriaires s'acumulés tanta merda. Anàvem cridant que la ciutat era un cau de brutícia, una ciutat de rates i segurament alguna cosa més tot despertant els veïns per on passàvem. I en algun moment del recorregut ens vam mirar i vam saber què havíem de fer. Marxar, ni que sigui només el cap de setmana. Sí, comprem els vols per demà i agafem la primera habitació d'hotel que trobem. I vam arribar al pis corrent, vam comprar primer els vols, per l'endemà a la tarda, i després vam buscar un hotel a centre, ideal per a l'escapada. Vam tenir sort, al primer que vam trobar hi havia lloc. I no vam mirar el preu que vam pagar. Ens ho podíem permetre, és clar, i suposo que és per això que no ens hi vam fixar. Dies més tard vam veure que havíem pagat per les dues nits el que pagàvem per un mes i mig del pis

Després del bany al jacuzzi vam baixar a preguntar si sabia algun lloc per sopar alguna hamburguesa o alguna pizza. Teniu el sopar pagat al nostre restaurant, ens va dir. No, no, volem alguna cosa ràpida que demà volem llevar-nos d'hora per fer una visita a la ciutat. Us podem fer una amanida si voleu. El recepcionista era elegant i també un pesat. El vam deixar amb la paraula la boca i vam sortir al carrer. Encara plovia, una pluja fina que no molestava. Vam caminar una bona estona sense cap mena de rumb. Els llums de neó, com si fos un bar de carretera dels vuitanta, i l'ambient alegre que s'hi veia ens va arrossegar cap a dins. Vam seure en un racó, a la primera taula que vam trobar buida. Al nostre davant hi havia un grup que no parava de fer crits i vam tenir clar que ens podíem oblidar de sopar de pressa i anar a dormir. Havíem de conèixer aquella gent i anar de festa amb ells fos com fos. No vam tenir temps de demanar que ja ens presentàvem i ens feien lloc a la seva taula. Eren de la nostra edat, tots estudiants de màster o de doctorat. Al principi no van parar de repetir-nos que per ser turistes sabíem triar molt bé els restaurants que anàvem, ja que aquell era el millor de la ciutat, on feien unes hamburgueses que, paraules textuals, superaven amb escreix els millors orgasmes que poguéssim tenir. Eren bones? No ho sé, abans de fer la primera queixalada ja portàvem tres cerveses i dos tequiles. És que ni ens les vam acabar. En un tres i no res vam formar part de la seva colla, com si ens coneguéssim de tota la vida.

Vam seguir bevent i fent gresca fins ben entrada la nit, quan ens van demanar amablement que marxéssim. Al carrer feia fred i la pluja queia amb força. De seguida vam quedar xops. Corrent vam arribar a un local on, tal com ens havien explicat, sempre hi havia bona música. Vam entrar en estampida, directes al lavabo per mirar d'eixugar-nos. Era petit, brut i vell. Tenia una pica minúscula i un marc buit que en un passat devia aguantar un mirall. Al lavabo hi havia dos vàters, separats per unes mampares que no deixaven lloc a la intimitat, però nosaltres no els havíem de fer servir. Necessitàvem l'eixugamans. Un per sis persones xopes i borratxes que intentaven amb poca traça assecar-se. No vaig ser l'únic d'acabar amb roba interior acostant la samarreta i els pantalons sota de l'eixugamans. I per cap raó ens vam posar a cridar i a saltar dins del lavabo, com si fóssim enmig del millor concert de les nostres vides. I entre salts i bogeria ens van oferir una pastilla que vam agafar sense pensar. No us la deixeu ni un moment a la boca que no té gust de caramel, ens va dir. De seguida ens la vam empassar, ella i jo, mig despullats i rient sense parar. Al cap de poc vam sortir del lavabo, a petició d'un senyor alt i fort, desconegut, mentre ens posàvem la roba humida, mentre ballàvem, mentre demanàvem més beguda, mentre rèiem i ens sentíem embolcallats per una eufòria desbocada.