dimarts, 12 d’octubre del 2021

Forma

Presentació

Aquesta pressió patètica de la societat més propera referent a tenir o no tenir parella em té una mica cansat. No vull tenir parella, ja n'he tingut, ja ho he viscut.

Interludi

En una conversa normal sobre unes condicions mínimes de com ha de ser la parella, exposo les meves: S'ha de dir Mar. Cap més condició? Cap més condició. Amb la Mar ens faríem una caseta i en honor seu l'anomenaríem Ca la Mar. I jo, el Peix, viuria amb la Mar dins de Ca la Mar. Ser engolit per un calamar gegant i sobreviure seria una gran gesta en el món dels peixos.

Discurs

Ara que estic intentant seguir els ensenyaments d'Epictet, m'agradaria comentar que, com he dit altres vegades, prefereixo callar abans de dir res que no sigui necessari o se m'hagi demanat la paraula. I així ho faig la majoria de vegades, però, ai las, quan la confiança m'abraça, expresso la meva opinió amb contundència i la contundència és tal que erròniament les discussions acaben de males maneres encara que no ho vulgui. És culpa meva. És culpa del meu maleït cap que pensa tan de pressa que les paraules s'atropellen i el discurs entra en el caos en un intent de voler ser escoltat sigui com sigui i sense la possibilitat de donar temps a ordenar-les. I el que és pitjor, en el fons entro en discussions esperant tenir un raonament de l'altra part que permeti potser desfer les meves conviccions i acabo pensant que ningú té raó. Oh, maleït cervell que t'aferres a les primeres idees autoexpressades com si fossin veritables ferint el teu cos quan n'escoltes de noves. Els psicòlegs tenen un nom per aquesta característica. I penso de mi que no em deixo qüestionar les idees, que no permeto desaferrar-me de coneixements que el temps ha canviat, però no és veritat, no soc així. Potser el més senzill seria que de cop i volta em tornés mut.

Conclusió

I a la meva peixera soc mut, per això no vull parella, per ella, perquè no m'hagi d'escoltar.

3 comentaris:

NoName ha dit...

No tinc gens clar quina classe de peix se suposa que viu en parella.

El Calamar no seria pas el del Joc que trobem avui mateix al Pons's blog?

Al bloc del Pons se't demana la paraula cada dia feiner excepte dijous, quan encara et pots expressar que és gratuit, de moment. En quant hi hagi un canvi de tarifa els membres de la secta segur rebrem un descompte important, no et preocupis±

Acabo de passar per la wiki per comprovar què hi ha a un cervell de peix i no n'he trobat cap centre responsable del llenguatge, si a la peixera hi haguès una Peixa dubto molt que haurieu de parlar [gaire]:

"Fish typically have quite small brains relative to body size compared with other vertebrates, typically one-fifteenth the brain mass of a similarly sized bird or mammal. [...]

Fish brains are divided into several regions. At the front are the olfactory lobes, a pair of structures that receive and process signals from the nostrils via the two olfactory nerves. [...]. Behind the olfactory lobes is the two-lobed telencephalon, the structural equivalent to the cerebrum in higher vertebrates. In fish the telencephalon is concerned mostly with olfaction. Together these structures form the forebrain.

Connecting the forebrain to the midbrain is the diencephalon [...]. The diencephalon performs functions associated with hormones and homeostasis. The pineal body lies just above the diencephalon. This structure detects light, maintains circadian rhythms, and controls color changes.

The midbrain (or mesencephalon) contains the two optic lobes. [...]

The hindbrain (or metencephalon) is particularly involved in swimming and balance. The cerebellum is a single-lobed structure that is typically the biggest part of the brain. [...]

The brain stem (or myelencephalon) is the brain's posterior. As well as controlling some muscles and body organs, in bony fish at least, the brain stem governs respiration and osmoregulation. "

artur ha dit...

Sempre series a temps de regalar-li uns auriculars a la parella...així , cada un aniria a la seva sense tenir que escoltar-se.... però no crec que fos bona idea per viure en parella, millor sol a la peixera ! :)
Està molt ben trobat lo de Ca la Mar ! hehehe el teu cervell es creatiu !.
Salut !.

Peix ha dit...

NoName, el tema del calamar és casualitat, però que vulgui viure en una caseta amb la Mar, no. I és que la meva vida es redueix a tenir un significat absurd. M'encanta tenir metes així.

El qui ha escrit aquest article sobre els cervells dels peixos té ictofòbia. És probable que aquestes ofenses sobre nosaltres les hagi escrit perquè vol ser peix i no pot.


Artur, m'agrada molt la idea, me l'apunto. Quan conegui a alguna Mar el primer que faré serà regalar-li uns auriculars. No li explicaré per què, que potser perdria la il·lusió. Gràcies!

Creative Commons License