Hi ha intoleràncies a la lactosa, al gluten i a la fructosa, entre d'altres. La meva intolerància no és alimentària. Tampoc és intolerància a ideologies, ni religions, ni cultures ni maneres de fer. La meva intolerància és a la burla davant del desconeixement o de l'equivocació d'una altra persona.
Òstia, tinc dret a equivocar-me, tinc dret a desconèixer el món que m'envolta, tinc dret a no saber. La burla per dir una paraula que no tocava, causada per un desfasament entre la meva ment i el so que surt de la meva boca, ha sigut del tot injustificada, fora de lloc i m'ha ferit tant i m'ha fet tanta por que he fet un crit per alliberar-me'n. Vist des de fora, deien, no era greu, era una equivocació que feia gràcia, que sense voler podia provocar el riure. Potser per a la resta han sigut uns segons de no res, a mi se m'ha parat el temps.
M'he trobat sent un nen, un nen envoltat de rialles, unes rialles dirigides a un punt central, empetitit i humilitat. He vist com es formava aquella capa que des d'aleshores em permet mantenir una distància de la resta del món amb certa seguretat. Si no faig un crit, aquesta capa encara serà més gruixuda, he pensat, però només ha servit per crear el silenci i la capa ara és més gran.
7 comentaris:
També hi ha intolerància a crustacis, potser fins i tot a peixos, mol·lusc i algues. La intolerància del Peix no serà al seu entorn del mar?! Parlem dels pops, sisplau! Què seria d'aquest planeta sense els seus braços intel·ligents i capaços!
El Peix s'equivoca parlant dels pops. La gent li recorda que desconeix el món que l'envolta, el Peix insisteix i en prohibeix, la paraula que no tocava dir ja mai ningú més la podrà soltar sense insultar.
El Peix insulta als nens. Els nens a canvi riuen. El Peix envolta el bloc amb una capa d'intolerància gruixuda amb pudor a noia amb rinxols desbudellada. El bloc pensa rebel·lar-se fent un crit, d'animal ferit, dolgut i profund, de món estremit. La pluja de sang, però, no pot produir-se: fa massa temps que la sang ja està coagulada.
Demà dimarts vintage recorda passar pel bloc del Pons.
Jo no hi crec amb els intolerants, amb els que creuen saber-ho tot i que mai van errats.
Em refio més dels que s'equivoquen i n'aprenen de les seves equivocacions, nomes així es va endevant. (petita opinió).
Salut ;)
Sóc l'únic que vol saber l'error per riure una mica?
Segurament era una cosa ridícula per a la qual ningú s'ho haguès pres malament, però és que el Peix és especial, a vegades va de truita, a vegades de piranya... Mai no es pot saber a quin sofa el trobarem!
NoName, els pops van de molt intel·ligents pel mar, es creuen qui sap què. Mira si s'ha revelat el bloc que ha estat en silenci molts dies!
NoName, demà és diumenge.
Gràcies, Artur, estic del tot alineat amb la teva opinió.
Pons, NoName (cadascú té el nom que vol allà on vol) té raó.
NoName, ara mateix em trobo en un sofà nou. (A vegades vaig de salmó, però realment soc un tauró).
Demà és dimarts vintage i avui ja és dilluns, recorda passar pel bloc del Pons abans de començar el dia!
Publica un comentari a l'entrada