Qui es podia imaginar el que ha passat avui? És culpa meva? Vaig oblidar-me dels rínxols en un pacifisme que no sabia entendre, que no trobo d'on va arribar per molt que busqui entre texts, paràgrafs i frases. Vaig deixar enrere uns cabells que eren tot allò que em donaven empenta per seguir en una tasca sincera i amable. Va ser aquesta la meva traïció? Oblidar-los?
O és culpa seva? Són ells els traïdors?
Una imatge colpidora ha destruït totes les meves creences i m'ha arrencat d'una vida pura i feliç. Els cabells arrissats de cop i volta eren llisos. On han anat a parar aquelles espirals que em marejaven, que em feien perdre la noció del temps? He vist la imatge i he caigut en un abisme de dolor i desesperació, m'he esquinçat els vestits i he fet un gran crit mirant al cel amb la veu esquerdada.
M'he llançat al carrer a trobar alguna resposta. Té sentit a partir d'ara la meva existència?, li he preguntat a un nen que de seguida s'ha amagat entre les cames de la seva mare. Queda esperança en aquest món de cabells allisats i traïdors?, la senyora d'uns cinquanta anys m'ha insultat sense acabar d'escoltar la meva pregunta. Oh, si la meva visió esbiaixada i no violenta hagués sigut tan sols una il·lusió!, he clamat al mig de la plaça sota la mirada estupefacta de la gent. Per què!? Per què!? Vida cruel i malvada, què t'he fet jo per merèixer el pitjor càstig que se'm podria donar?
Aleshores, veient-me perdut i abocat a una existència miserable, he intentat posar uns rul·los a un noi d'estètica heavy que es dirigia al supermercat. Malgrat que aquest tipus de persones són generalment calmades i només expressen la seva força movent una cama i el cap seguint el doble-bombo en un concert que et deixa sord, m'ha alçat i m'ha tirat a l'altra banda del carrer, mirant-me amb cara de pocs amics, sense voler entendre el meu patiment. M'he quedat plorant on he caigut, amb llàgrimes amargues, havent perdut totes les ganes de viure.
Ara, mentre la pluja es confon amb el meu plor, deixaré que la vida s'escoli claveguera avall, arribi al riu i s'ofegui entre lletres carregades de penes i laments.
4 comentaris:
No sé jo, em sembla que busques la depuradora...
De totes formes, diria: anima't! Pensa en el Covid! No deixis que un virus de refredats miserables et vagi allisant els rinxols! Tingues fe! La secta t'ajudarà seguir endavant ^^
Aquí tens a la protagonista de la serie que has de veure amb la cara cremada, t'ho poso perquè t'animis i comencis la teva recuperació JA:
https://www.youtube.com/watch?v=AeRmaTXUc4M&t=1925
Fantàstica imatge de la cara cremada, però no em refereixo a la imatge literal, sinó a la idea:
El text de la gran traïció va venir motivat per un vídeo d'una amiga on ensenyava que s'havia allisat els cabells. El cas és que li vaig dir i també vaig fer-li llegir una de les històries on una noia de cabells arrissats acabava morint. Després de llegir-lo em va dir que havia quedat glaçada i, és clar, la meva resposta va ser que no patís, que la propera història la noia de cabells arrissats no passaria fred.
O sigui, que el vídeo de la cara cremada i la resposta "glaçada" de la "traïdora" només em pot portar per un camí.
Doncs... jo trobo que et trobes en un estat molt molt traïdor del qual només veig una solució perquè en surtis: fer-me cas, agafar la prescripció, mirar la serie i recuperar-te. És així de fàcil, eh? En tindràs un munt se sorpreses pel camí, son capítols diguem-ne curts, treta la mùsica d'intro i outro tens uns 40 minuts per capítol, amb 1 hora de bici_en_casa ja vas matant 1 capítol i mig al dia, si no t'afanyes una mica en un mes i 3 dies la mates tota i et quedes tan integre i content!
O sigui que una noia glaçada va millor escalfada, però d'allí fins a la combustió n'hi ha un camí llarg, pregunta-li al Pons com és millor arribar al final.
Publica un comentari a l'entrada