Fa unes hores tenia una història molt bona, la millor que havia imaginat mai. Convençut que no l'oblidaria, perquè quan s'aconsegueix imaginar la millor història de la vida aquesta queda fixada al cervell de manera permanent, no l'he escrit enlloc. Res. Aquella història, siguem sincers, era una merda. No la recordo.
És per això que escriuré una altra cosa i, mentre vaig pensar què puc vomitar, aniré descartant temes: No parlaré de la meva alta incapacitat de relacionar-me amb la gent; fa anys que hi estic treballant i ja podria dir que he assolit un bon nivell. Tampoc parlaré de la cria de les aus que viuen vora dels cercles polars. T'interessa saber a on crien els frarets? Doncs aquí no trobaràs la resposta. Almenys avui no.
Posar el títol aquí*
Vaig veure una branca que s'amagava entre polígons utilitzats a les matemàtiques. Vaig arrencar a córrer per atrapar-la i ella no va fer cap intent de moure's. Em va semblar que s'havia rendit i que ara només esperava el seu final. El pla tenia una corba gaussiana positiva i jo, massa petita, no era capaç desprendre'm de la idea que em trobava sobre una superfície euclidiana. Un impacte inesperat, quan ja havia recorregut la meitat del camí, em va alliberar del pla i vaig quedar-me flotant i a la deriva. Vaig perdre de vista per sempre la branca i vaig entendre que ella sabia des del principi que mai l'hauria atrapat.
Hauria sigut millor que m'hagués posat a llegir. A més a més no m'agrada el futbol.
*És un error d'edició, crec que per deixadesa de l'autor.
4 comentaris:
No m'interessa saber on crien els frarets.
I jo que pensava que la branca s'amagava entre poligons industrials... I el pla era del temps que es dedicarà a un nou projecte, explicat al powerpoint adient, entre fulles d'excel flotant a la deriva.
Jo odio el futbol des de l'arribada a aquest estat, però a l'infància encara hi jugava - ens semblava divertit.
Hi ha gent que es fixi en el títol, mai? No sóc robot.
Em sembla bé que no t'interessi, últimament han sortit massa ocells en aquest ictio-bloc.
Si pensaves que era un pla urbanístic per especular amb els terrenys fent un macropolígon sense sentit que quedarà buit i desemparat, aleshores em sembla un bon pensament.
Això del futbol a mi mai m'ha acabat de fer el pes. I de petit hi havia jugat, però si ho feia era per l'obligació social que em portava a practicar aquest esport. Per sort, quan vaig créixer una mica, vaig entendre que si no hi volia jugar, no feia falta.
El títol és el més important que hi ha. Per exemple, quan conec a algú, el primer que faig és demanar-li el títol. Si no en té, moltes gràcies i adéu. Soc com l'administració, que el demana si vols entrar-hi a treballar.
Estàs segura que no ho ets?
Ja et deía jo que tenies pinta de ser el peix barallat amb l'au del conte xinès...
A veure, el futbol pot estar bé mentre la gent no li dona massa importància. Tampoc no és cap esport espectacular ni res de l'altre món! Fins i tot amb patins damunt el gel encara es pot anar llençant la pilota amb el peu (i és més divertit) i tampoc es converteix en cosa espectacular, mentre una pastilla de cautxu és la hòstia, literalment. No entenc quin problema social teniu a aquest país, les coses que un no vol fer-les és tan fàcil deixar-les de fer com dir No. Potser si diguessiu Nu seria més eficient, prova-ho un dia. Llavors si et pregunten els diràs que és una paraula catalana amb més força :-P
Bé, en realitat no sóc més que un robot orgànic que aconsegueix passar els tests. Fixa't com demostro que no soc un robot:
Quan surto amb bici saludo els ocells. Els dic bon dia o bona tarda. I si s'ha fet fosc, els dic bona nit. Jo no crec amb supersticions, però m'agrada veure'ls i saludar-los. Un dia no en vaig veure cap, o no m'hi vaig fixar, i vaig tenir un accident, des de llavors sempre els busco i els saludo.
Si dic Nu a segons qui, crec que es confondria. Ho provaré.
Aquest sistema de demostració anti-robots no funciona pel que diu que és, sinó que la seva funció real és desesperar als comentaristes.
Publica un comentari a l'entrada