divendres, 9 d’octubre de 2020

Notes

I

Té importància per a mi que a algú li interessi el que jo pugui escriure, dir o, en definitiva, saber la meva opinió o el meu coneixement? És una pregunta que la seva resposta, que fa temps que conec, em sorprèn i em fa entrar en contradiccions que em costen d'entendre. Fa mesos, o potser un o dos anys, ja vaig escriure en aquest ictio-bloc (gràcies) la resposta i, com que no la posaré de nou, la pots buscar o te la pots imaginar encara que no era una resposta d'un monosíl·lab.

 

II

La necessitat d'escriure qualsevol idea que em passés pel cap va ser a causa d'una ment que pensa a una velocitat diferent de la veu que expressa aquests pensaments, provocant que em costi molt parlar en públic, ni que siguem quatre persones. La vanitat va provocar que algunes les acabés publicant per aquí. I no volia, de cap de les maneres, utilitzar paraules que no fossin del meu vocabulari comú. Aquesta espècie de regla va venir donada perquè havia llegit un llibre on, en situacions quotidianes, els personatges parlaven amb paraules massa cultes que m'arrencaven amb violència de la història, trobant-me de cop i volta assegut davant del llibre. El llibre no em va agradar però em va motivar a escriure històries, idees o qualsevol burrada que em vingués de gust i sense cap mena d'intenció de buscar la qualitat o la coherència vigilant, però, de no caure en l'ús de vocabulari absurd. Escriure per escriure, només per la passió de fer-ho, tal com un aficionat a l'ornitologia és capaç de mirar ocells durant hores i hores, això és l'essència de l'ictio-bloc. Deixeu estar els ocells i mireu peixos, va.


III

Les notes anteriors han intentat tenir frases llargues. No sé si estan ben escrites. No ho revisaré.


IV

La nota anterior té frases curtes.


V

La nota anterior té una sola frase.

 

VI

La nota anterior.

 

VII

La nota.


VIII

La.

5 comentaris:

NoName ha dit...

I
Al present la meva imaginació està ocupada en un bucle dimonic, no té temps per imaginar-se FAQ-s de peixos, aquaris, basses o simplement bols de peix - ara bé, si parlem d'Aquaris potser la cosa canviès, però no pas de Peixos, mai per a sempre més.

II
No recordo què anava a dir, la frase anterior em va exprimir massa el poder teclejador.
Espera, en veig una paraula apareixent:

anglès.

Eren anglesos els que parleaven massa curt al llibre de les situacions quotidianes? Anglesos dels que parlen amb aquell accent de snob més molest que tots coneixem? Fas bé no endinsar-te en històries d'aquestes, gairebé millor llegeixes un llibre frances.

Peix ha dit...

A mi m'agraden els llibres dels russos, tot i que fa no massa vaig llegir un llibre francès (en català) que sortien molts esnobs i el protagonista, el més esnob de tots, es trobava atrapat en un món on no pertanyia, entre la puresa i la passió. Queda molt bé dir que llegeixo literatura russa, encara que no sigui veritat. Tant o més esnob que anar d'aristòcrata anglès.

NoName ha dit...

Un esnob atrapat entre la puresa i la passió??? On has trobat un llibre que parli d'aquest tipus de bajanades?! Com pot arribar un esnob a les trampes de la puresa i/o la passió, això va anul·lant la definició d'esser esnob!

NoName ha dit...

P.S.
Tolstoi escrivia millor que Dostoievski.

Peix ha dit...

Sí, aquest és el seu problema, anava a escriure "pobre protagonista", però no em desperta cap mena de compassió.

Doncs no sé què és millor. Guerra i Pau el tinc a mitges, la culpa és que el llibre és en format físic i de tapa dura i em cansa el seu pes, però la història em tenia atrapat. També he llegit alguns contes seus. De Dostoievski he llegit Crim i càstig i em va enganxar molt i també Els germans Karamàzov. I, és clar, tinc poc coneixement de les obres d'aquests autors. Però he de dir que si ara hagués d'escollir de llegir alguna obra d'algú dels dos, triaria Dostoievski.