Avui no publicaré cap entrada. Crec que també és bo descansar de tant en tant.
Mentre passejava pel bosc em vaig sentir cansat. Vaig demanar als ocells que cantessin per mi durant el meu descans però en veure'm es van espantar i van marxar volant. Un ocell menut que encara no podia volar em mirava tremolant. Vaig dir-li que no tingués por, que no feia falta que cantés i que si em volia fer companyia, estaria encantat. Es va acostar cap a mi, va estirar les aletes un moment i va tancar els ulls. Me'l vaig mirar una estona fins que em vaig adormir sota l'escalfor del sol de la tarda.
Quan es va pondre el sol, em vaig despertar i l'ocell havia pujat dalt d'una roca i cantava gairebé en silenci, per no molestar-me. Em vaig afegir al seu cant intentant no desentonar. De mica en mica van aparèixer altres ocells que es van unir a la melodia que semblava que no tingués fi. A mitjanit tots els animals del bosc s'havien replegat entre nosaltres i escoltaven atents el concert.
Però jo no podia quedar-me més temps amb ells i vaig aixecar-me i vaig demanar que no paressin. L'ocell petit em va dir adéu amb les aletes i jo li vaig tornar amb un somriure. Aleshores em vaig convertir en vent i vaig allunyar-me cap a les muntanyes mentre el cant dels ocells, cada vegada més lluny, desapareixia dins del bosc.
6 comentaris:
Em recorda a un dels contes xinesos traduits al meu idioma matern que em llegia la meva mare a la meva infància. No puc recordar-lo tot, només en recordo troços, però no era aquest, això segur! Hi havia una au i un peix, i es van barallar, en va sortir algun mal rotllo i recordo també el dibuix estilitzat de peix a l'aigua i ocell a dalt...
Un Peix fent amistat amb els ocells, si això no és de faula esòpica, jo ja no sé.
NoName, els peixos no ens barallem mai. Som animals pacífics i que defugim qualsevol mena de violència. M'agradaria poder conèixer aquesta història.
XeXu, crec que de petit em van explicar moltes faules d'Isop, però en aquesta història no hi ha cap missatge moral, crec.
La pots trobar aquí, sota el resum de la mateixa. Jo evidentment la tenia a un petit llibre amb dibuixos macos, llegit preferentment per ma mare abans d'anar a dormir. Et puc confirmar que m'agradaven molt aquests contes, i que van ser una de les raons de l'atracció que tinc per aquella cultura asiatica.
Gràcies per l'enllaç! (sort del traductor automàtic)
És una bona història i té un bon rerefons.
Xina és el país de les meravelles, creu-me ^^
Publica un comentari a l'entrada