Història de la religió

Al principi només existia la Paraula. I la Paraula era Déu. Déu va fer la llum i la vida. I després d'uns dies de treball, per acabar, va fer l'espècie humana, dotant-li de la Paraula. Els elements de l'espècie humana eren mortals i per tal que aquesta no desaparegués, es van anar reproduint una vegada una altra traspassant-se el coneixement de generació en generació. Però amb el temps van oblidar el significat de la Paraula i la Paraula es va perdre durant milers d'anys.

L'espècie humana va prosperar, va domar els animals i les plantes i va aprendre a controlar els rius i les muntanyes, però ella mateixa no se sabia controlar. Tothom anava per lliure i hi havia caos i destrucció. Els reis i els grans savis van concloure que la llibertat no era bona i van inventar la idea que la vida dels humans era un camí que manava més enllà de la seva terra, en un paradís més enllà de les estrelles, només disponible mitjançant la mort. I va funcionar amb la majoria, ja que l'esperança els donava sentit a una vida dedicada tan sols al cultiu o a la pastura dels animals. Una minoria, impacient, va decidir llançar-se als rius o des dels penya-segats més alts. Una altra minoria, eixelebrada, no en va fer cas i va seguir vivint entre el caos. Aleshores els reis i els grans savis, el qual havien descobert de rebot que ara tenien molt més poder i riqueses, es van tornar a reunir i van millorar la idea del sentit de la vida. Van acordar que qui no obrava amb honradesa i rectitud, quan morís, seria castigat per totes les seves culpes. I així fou com, des de l'esperança i la por, l'espècie humana va seguir vivint i prosperant durant segles i segles, enriquint uns pocs que més o menys sabien d'on venia tot plegat.

Però no tot va ser fàcil, cada cert temps, alguns humans sentien que la seva manera de viure era un engany per tal que una minoria visqués de manera ufana. Aleshores els reis i els grans savis anaven fent petites millores amb aquesta idea de la vida. En alguna d'aquestes millores ho van anomenar Religió. En una altra van decidir que hi hauria déus, un per cada factor de la vida. Amb el temps, veient que tenir diversos déus complicava la cosa, van fer neteja i en van deixar un, Déu. Tothom es va alegrar del canvi, ja que era un embolic bastant gran. Un dia, en una de les reunions de reis i grans savis, van haver d'abordar el tema de l'origen de Déu, de la vida i de l'espècie humana, sol·licitat per alguns repel·lents que volien saber més del compte. Després de grans debats i esborranys va sortir un text que deia el següent: Al principi només existia la Paraula. I la Paraula era Déu. Déu va fer la llum i la vida. I després d'uns dies de treball, per acabar, va fer l'espècie humana, dotant-li de la Paraula…