dissabte, 12 de setembre de 2020

Anhel de llibertat

Les parets rellisquen, llises i humides, s'estrenyen i m'envolten. Tinc el cos cansat de viure reclòs i amagat on la llum del sol s'escola debilitada entre esquerdes d'un sostre alçat a l'infinit. Perdut en un optimisme ingenu em dic que tampoc estic tan malament. El terra i les parets són de marbre blanc amb petites betes d'un gris pàl·lid per trencar la monotonia. M'estic dies i dies contemplant-les i busco formes noves que de vegades semblen muntanyes, boscos i rierols, i d'altres semblen núvols allargassats sobre un mar esverat ple d'onades que es trenquen entre elles. Em dic a mi mateix que no estic atrapat, que he triat viure d'aquesta manera fruit d'una decisió d'absoluta llibertat. M'enganyo. La por, la incertesa i la poca força que em queda són les fonts del meu propi engany.

I quan d'alguna manera aconsegueixo reunir el valor suficient, començo l'escalada amb la vaga esperança que podré passar entre les esquerdes i ser lliure de veritat. És una tasca lenta i feixuga. Avanço amb cautela, intentant passar desapercebut en aquesta mena de pou solitari. Em repeteixo que no puc quedar-me aquí per sempre i que tard o d'hora aconseguiré escapar-me. Però el temps és traïdor i em troba. El temps té ulls i són d'un color tan negre que m'atrapa, em paralitza i em llença sense misericòrdia altre cop al fons.

Vull que siguis meu, Temps, presoner de les meves paraules, o allibera'm, si us plau, de la força voluptuosa dels teus ulls.

4 comentaris:

NoName ha dit...

Jo crec que ets un peix negre - més que res, perquè ovella no pots ser. Llavors els ulls del temps no sé què tal de negres serien, però jo penso que uns ulls com els del personatge que trobes al moment 24:45 d'aquest video són els ideals per perdre's un dins la seva força:

https://www.youtube.com/watch?v=GI8CeSKTgNU


P.S.
Evidentment he admirat també les cames del personatge que es mostren uns moments abans, no cal que t'ho preguntis. I m'encanten les seves mans :-D

Peix ha dit...

Aquests ulls no són el meu tipus, ni les cames! Els peixos tenim gustos particulars, crec.

NoName ha dit...

Vols dir que no els trobes hipnòtics??? Serà possible!
Les cames les té llargues. Els peus també... Però ja que és xinès, és millor no saber més.

(torno a fallar el test dels robots)

Peix ha dit...

Els mites dels xinesos...

Si tornes a fallar, et vindran a buscar i et faran el test de Voight-Kampff. Ves amb compte!