[…]
La lluna, en una nit de tempesta, s'escola entre els núvols. Deu ser l'última clariana que queda, em dic.
M'he estirat al sofà de panxa enlaire durant tota la tarda i he mirat al cel deixant que el temps avancés a un ritme pausat. Era d'un blau intens sense imperfeccions. De mica en mica s'ha anat enfosquint, cada vegada més de pressa. Abans que es fes fosc del tot, han arribat els primers núvols, dispersos, d'un color ataronjat, il·luminats per la ciutat. Eren un avís del qual estava per venir. Uns cumulonimbus negres han aparegut portant amb ells un vent gelat que feia feredat. No m'he mogut del sofà. El vent xiulava pel carrer trencat el silenci que m'embolcallava. Aleshores he vist la lluna.
És plena i brillant. D'un groc tan pàl·lid que sembla blanc. La seva llum em reconforta, em fa oblidar el perquè no m'he mogut encara. La miro els pocs segons abans que els núvols la tapin formant un llamp que m'encega procedit d'un tro eixordador que arriba gairebé al mateix moment. El pis tremola però jo no em moc. Ara, però, esperant tornar-la a veure.
[…]
5 comentaris:
Que estaves d'ERTE o fas jornada intensiva al juliol?
Vigila que si no et canvies del lloc al sofa pots acabar amb ulceres a la pell :-P
No dorms durant la nit com els peixos normals?
Per qüestions pràctiques, bàsicament de temperatura, a l'estiu, dormo al sofà (sofà-llit). És divertit llevar-se al matí i dir: —avui he hagut de dormir al sofà—. Però com que visc sol ningú ho sent, ni tampoc el riure que succeeix la frase, uns segons més tard, vaig a la cuina i em preparo l'esmorzar amb un silenci incòmode.
No pateixis, encara que visquis sol els veins poden escoltar-te ^^
Ja, són uns xafarders...
Publica un comentari a l'entrada