Avui volia escriure però se m'ha fet tard. Tot i això, explicaré com va anar el dia d'ahir.
Per qüestions que no venen al cas, ahir vaig caminar una bona estona per la ciutat amb certa alegria. I tot gràcies a la mascareta i a les ulleres de sol. Podia fer cara de malhumorat sense cap mena de preocupació. Em mirava a la gent i pensava, quins imbècils. I no sé per què ho pensava, però jo podia insultar-los sense cap raó i no sentir-me jutjat. També vaig somriure i em mirava a la gent que, com jo, tenien una expressió amagada i plena de misteri. En algun moment de tot el recorregut que vaig fer, vaig pensar: estem a un pas de ser invisibles. El cas és que també vaig fer cares de fàstic, de sorpresa, d'admiració... totes les cares sense cap mena de lògica amb l'estat de la gent i les coses del voltant. Era un simple joc.
Després, a la nit, vaig quedar-me arraulit al llit i, agafant-me als genolls, vaig emetre sons greus i llargs fent pauses curtes per respirar. No sé quina hora devia ser que un transeünt va cridar molt fort dient: —Pots parar d'una vegada, si us plau, que volem dormir!?— Vaig treure el cap per la finestra. No portava mascareta, cosa que em va estremir, i vaig poder copsar amb tota claredat la seva expressió d'enuig.
5 comentaris:
Suposo que no cal que et digui que les expressions de la cara no són només patrimoni de la boca. Si feies cares, els teus ulls parlaven tan clar com ho farien els llavis, així que potser alguns et van enxampar.
Intenta ser una mica menys excèntric si us plau, podries incomodar a la gent del teu voltant
Jo, la veritat, reconec que ser peix deu ser complicat. Intentar atreure l'atenció de la gent dolenta no pot venir de cap cosa bona. Els peixos deveu tenir varis complexes d'inferioritat.
Desperta't Peix!
Del teu somni cap-setmaner,
Desperta't!
Els poetes escriuen,
Amb un llenguatge groller,
Desperta't Peix, desperta't...
XeXu, puc entendre doncs les mirades acusadores que rebia...
Pons, no crec que passi, al meu voltant la gent està molt pitjor!
NoName, aquest cap de setmana ha sigut llarg...
Publica un comentari a l'entrada