dimarts, 31 de març de 2020

Un dia de la meva vida

Dos quarts de vuit del matí, sona el despertador. La roba la tinc preparada al lavabo. Em vesteixo. Vaig a la cuina i esmorzo un bol de civada amb fruits secs i llet. Llegeixo alguna notícia. Les vuit. M'assec davant de l'ordinador per treballar. A les deu m'aixeco i em preparo un cafè amb llet. Amb el cafè sobre la taula treballo fins a un quart de dues. Em faig el dinar. Llegum, pasta, arròs o verdures. Un tall de salmó o de pit de pollastre i una amanida. De postres una poma i un cafè. A les dues torno a treballar, fins que es fan les cinc. Tinc el cap espès i em sento cansat. Menjo un grapat de fruits secs i una presa de xocolata. Em vesteixo amb roba de ciclisme. Bec força aigua. Engego la tele i busco alguna sèrie. Pujo dalt de la bicicleta i m'hi estic una hora, cinquanta minuts per ser exactes. Durant aquesta estona miro un o dos capítols, depèn de la sèrie. Suat i força cansat torno a beure aigua i menjo un grapat més de fruits secs. Em dutxo i em poso un xandall vell. Un quart de set. Agafo el llibre i llegeixo una hora, potser una mica més. Em faig el sopar. Sopa, verdures o pa amb tomàquet i una truita. Mentre menjo engego la tele i miro dibuixos animats. És infantil però a qui li importa? Netejo els plats de tot el dia. A quarts de nou ja ho tinc tot fet. M'ajec al sofà amb el portàtil i escric una bona estona. Em falta temps per escriure més, però no m'angoixa. Deu de la nit. Em desvesteixo i deixo preparada la roba per demà. Vaig cap al llit. Llegeixo una estona més. Cap a les onze m'adormo.

Aquests dies he descobert com vull passar la resta de la meva vida. Una vida rutinària i d'ermità que m'omple més que cap altra cosa. Potser podent sortir a l'aire lliure una estona cada dia. I em repeteixo sovint: la vida és molt més que això. M'ho dic sense creure-ho però amb la intenció de fer-ho. No sé ben bé per què. Potser per una força social que tinc ben impregnada dins del cos o potser per vergonya de saber que les meves aspiracions no van més enllà. El que tinc clar, però, és que no vull perdre mai aquesta pau i aquesta tranquil·litat que m'envolta.

6 comentaris:

NoName ha dit...

Trobo que beus massa llet. On se n'ha vist un peix que begui llet?? I café? Com pot ser això...

Com fas per muntar en bici a casa? Que sapigues que t'envejo per la regularitat del teu dia-a-dia, jo només tinc plans i un desordre total, que es complica encara més amb la necessitat de ficar-me l'aparell de _fisio_en_casa_ almenys 2 hores al dia i fer una pausa de 24 hores entre sessions.

Pons ha dit...

Doncs ho tens força ben muntat, no es una mala rutina. Així es demostra que el confinament no es tan dolent com el pinten alguns

Peix ha dit...

NoName, soc un peix estrany que beu molta llet. No vaig posar que les postres del sopar és, o bé un iogurt, o bé una tassa de llet calenta. La llet calenta, sense res més, m'agrada molt. Llet sencera, la de veritat.
La bici la tinc sobre uns rodets com aquests: https://3enruta.com/wp-content/uploads/2019/05/rodillo-728x423.jpg. Requereixen certa concentració per no caure i, alguna vegada, he estat a punt.
El problema és tenir tants plans, però tampoc crec que sigui bo no tenir-ne. Aquesta regularitat ara, amb el confinament, és molt senzilla d'aconseguir però reconec que la porto treballant des de fa molts mesos. Anys, fins i tot.

Per mi no ho és gens, Pons. De fet, reconec que m'agrada. I, en certa manera, em preocupa quan tot això s'acabi i hagi de començar una nova rutina...

NoName ha dit...

Ostres, quin nivell!! Flipo... Si un peix es permet aquest muntatge ciclista mentre jo encara m'estic preocupant si és que no és tonteria llençar uns altres 70 euros per una merda de planxa de lliscar en casa és que el món sencer està al revés! I els últims seran els primers i les mascotes es tornaran els nostres amos...

Tens prohibit parlar Java mentre estiguis muntat en la bicicleta!!!

NoName ha dit...

Pensa en escriure també "Un dia del meu cap de setmana", sino no podrem morir-nos d'enveja veient quin ordre més exquisit té El Peix a sa vida. Un dia feiner no serà mai igual a un dia de cap de setmana!!

Peix ha dit...

NoName, els teus desitjos són ordres. He fet una entrada amb el meu cap de setmana.

Diria que lu de la bici em va costar uns 150 euros, que pel que és, era molt car, però pel servei que em dona, el preu és l'adequat o fins i tot barat.

Aquests dies tinc la capacitat d'oblidar del tot la feina quan no estic treballant. Potser és aquesta rutina, no ho sé. El cas és que quan no treballo no penso ni parlo de Java. Hauré de tenir un pla quan tornem a la vida anterior per no pensar-h