Vaig agafar-la pels cabells. El sol queia sobre l'herba i les flors brillaven amb tants colors que es feia difícil no quedar-se embadalit tot contemplant-les. Ella va caure a terra i jo vaig abalançar-m'hi a sobre. Vaig posar les mans sobre l'herba fresca, vaig respirar profundament tancant els ulls, per sentir la barreja d'olors de l'herba i del seu cos. Gairebé vaig deixar de sentir els crits de socors. Els seus ulls plorosos miraven a través meu, intentant veure els ocells que piulaven saltant entre els arbres. Vaig agafar-li el coll amb fermesa i la vaig sacsejar colpejant el seu cap contra un terra flonjo. Somicava i em demanava perdó, no sé per què. La terra de sota l'herba era humida i se'm van mullar els genolls. Em vaig frustrar, no esperava embrutar-me ni notar humitat a les cames i, sense voler, vaig prémer més fort amb les mans. Vaig sentir com el coll cruixia i de sobte ella es va començar a moure amb una violència que no esperava. Em vaig apartar i em vaig posar dret. Vaig tenir temps de mirar-me els pantalons i em va estranyar veure que no s'havien embrutat gaire. De mica en mica es va anar calmant fins que va quedar quieta a terra amb la mirada perduda cap al cel. Un esquirol va aparèixer de sobte i el vaig saludar amb un somriure. Es va acostar al cadàver i el va olorar un moment. La barreja de l'olor de l'herba fresca amb aquell cos era embriagadora.
20 comentaris:
Com que et posis a matar gent en plena pandemia anirem molt xungos. Fes un esforç i deixa de pensar en gosses! No hi ha gossa que valgui el teu temps. Si necessites gosses vas molt equivocat, compra't ja el llibre del art súbtil de no donar un f*ck i comença a gastar la teva energía vital en coses que valen. Per exemple, pensa en el bloc del Pons ^^
Com a relat negre, està molt bé !..... confio que només és això , eh !!!!!!!
Salut ;)
NoName, m'he posat a llegir el llibre La pesta d'Albert Camus (Llibre que m'han recomanat per llegir aquests dies). Quan acabi em llegiré Fungus d'Albert Sánchez Piñol i després em llegiré el llibre The Subtle Art of Not Giving a F*ck.
Gràcies Artur! És un relat, per sort. De fet, la víctima no sé quina cara tenia. Me la imagino amb els cabells rossos i arrissats, però no t'ho podria assegurar.
La pesta és un llibre ben trobat per aquesta temporada, però el segon ja hauria de ser The Subtle Art, és un llibre molt divertit i ple de veritats veritables. Et farà somriure des de la primera pàgina, jo de tu intentaria llegir-lo paral·lelament al primer.
P.S.
Les noies rosses no es poden matar! Al no ser que siguin putes - llavors un s'inventa una excusa dubtosa per posar-se violent i enfonsar-se en el seu Karma per a sempre més. Una persona que vigila per al seu destí, però, mai no s'arriscaria a guanyar-se punts negatius intentant pertorbar la vida dels altres.
La mala sort és un dels misteris més grans i més durs de la vida, sempre s'ha de fer el màxim per estar fora del seu abast.
Aleshores me la puc imaginar pel-roja, però amb els cabells arrissats. No em surt que siguin llisos. Ni tampoc foscos, no queda bé a l'escena. El sol de tarda ha de fer que els cabells brillin*. No crec que la seva professió pogués influir amb el seu destí, la vida ja és prou dura. En tot cas és una història i espero que no em doni punts negatius pel meu Karma.
Aparentment, mirant els últims mesos de la meva vida, no veig que hagi tingut mala sort. De moment, i fins ara, he estat fora del seu abast.
*La història serà més llarga, però estava mandrós ahir.
Pel-roja val. Puta o no puta, com la mates millor? Jo voto per puta, sembla més natural l'acte. Matar una pel-roja-arrissada qualsevol és de sapastres - fa pena per l'autor i tot...
I per què han de ser arrissats els cabells? L'arrissat ha de ser natural o de rul·los?
La veritat és que és una mica sapastre. No la mata bé, sinó que li trenca la tràquea i s'embruta els pantalons, que no molt.
El tema de l'arrissat ja no sé si és natural o de rul·los. Encara es porten els rul·los?
El cas és que els cabells arrissats fan que la llum es dispersi cap a totes bandes, en canvi els cabells llisos són més previsibles, pel que fa a la llum. És una resposta vàlida?
Bliiip Bliiip Bliip
Resposta invalida!
Resposta invalida!
Torna a intentar...
[jo he vist gent d'origen xinesa amb cabells llisos brillant per la bona qualitat de la queratina]
Ah, i no fotem!!! A qui hòsties li importa si el paio s'ha embrutat els pantalons, com no sigui amb sang de la victima això és el de menys! Avui dia tothom té detergents i rentadores prou bones i ben dissenyades, amb panels de control analogs o digitals segons la butxaca de cadascú, no anirem a preocupar-nos de com farà el tal per netejar-se la merda dels genolls! Ni que se'ls hagi foradat, es va a un Carrefour i es compra uns pantalons nous, barats i de temporada, què dimonis... El problema aquí és que amb tanta tonteria el paio s'ha fotut la sort. A veure com s'ho arreglarà per sortir de la situació i del seu futur trencat d'una forma tan estupidament absurda! Què putes tenia al cap?! Quina imbecilitat es pensava que estava fent ficant-ne les mans al coll d'algú? Que no ha aprés anatomia bàsica al cole?? Que no sap que el coll té una estructura fràgil i moltes coses importants per dintre? Que no podía trencar una mà, unes cames, un nas? Com a molt els seus pares haurien d'haver-li pagat l'operació estètica a la pel-roja tonta, que tampoc no va tenir millor per fer que ficar-se amb un sapastre...
El problema és que no en conec cap de puta. I, és clar, no puc fer-me una idea del que m'han explicat o he llegit o he vist en una pantalla. N'hauria de conèixer una per saber si ha de ser matada per un sapastre o no. I si la noia era una cap de departament en una corredoria d'assegurances? O la venedora de pasta fresca del mercat? O una esportista d'elit que es prenia substàncies il·legals per estar sempre al primer nivell? D'acord, no en conec cap d'aquestes que acabo d'anomenar. Hauria pogut dir una altra professió més familiar per a mi però no voldria posar-li cara a la morta. La qüestió és que no crec que fos puta. Ara bé, sempre em puc equivocar.
Tu saps el que costa netejar una taca d'herba? Jo no n'he rentat mai cap però havia sentit que costaven de marxar. A més a més no té cap sentit anar consumint així a la brava. Quin malbaratament anar comprant pantalons cada dos per tres!
La situació del sapastre és evidentment complicada. Jo crec que no va aprofitar gaire la seva època com a estudiant i l'assassinat que va cometre s'adequa a la seva mancança de coneixement. No puc saber què tenia al cap, no ho sé imaginar. Potser no hi tenia res i és una persona freda, sense ànima. Però això no pot ser, mostra cert amor a la naturalesa. Tampoc crec que fos un crim passional... algun criminalista per donar llum a la foscor?
I bé, no culparia de cap manera a la pèl-roja, pensa que és morta i no es pot defensar de les acusacions de beneita...
Una cap de departament en una corredoria d'assegurances és més o menys com una puta, ja val. La venedora de pasta fresca del mercat probablement no la vols matar, és una professió fotuda i la gent en pateix prou. Ni l'esportista d'elit, amb drogues o no, ja s'està castigant el cos ella mateixa. Una puta, a canvi... si és que no fa més que divertir-se tota l'estona i segur que a molta gent li dona ràbia observar-ho! D'allò a expressar tal ràbia en el pla físic és només un pas, i n'hi ha qui es passa una mica i plaf!! la puta està morta. Què farà amb el cos?
Jo sé, és clar. Avui dia els pantalons són barats i de mala qualitat, què més dona malbaratar un parell si ets sapastre! No et posaràs ara a polir les costums per uns pantalons, sisplau?! Has de pensar en la relació energía_vital-preu, és que no et surt a compte.
Has d'imaginar què tenia el sapastre al cap sino no pots continuar l'història. Potser encara li queda algun manual d'anatomía, i ho recorda, va a casa i comença a trossejar el cos per poder estudiar. Després una nit té una espurna de geni, l'endemà es desperta il·luminat, passa totes les examinacions per entrar a i sortir de la facultat de medicina i a la proxima te'l trobes en un consultori d'especialitat, oferint-te els seus serveis de cirurgià famós... fins que un dia... Realment vas molt malament si t'ho he de dir jo tot! Deixa't l'imaginació volar, hi ha 1000 i 1 móns al teu cap mentre fora només hi ha un invaït per un virus.
Les persones fredes, sense ànimes, no existeixen. Jo sóc una persona freda. I mira que tinc ànima, flipa! I no només que la tinc, sino fins i tot sé que hi haurà gent que se sentirà molesta pel fred, l'interpretarà de manera erronia, i començarà en la seva innocència estúpida a intentar molestar-me perquè tinc ànima.
Els morts van ser humans abans d'esser morts, per tant tots tenen les seves culpes. No culparàs evidentment a un mort, però si a la persona que va ser abans de dinyar-la, que són 2 coses totalment diferents i a més a més, amb molta lògica.
A veure, el noi sapastre mataria a la segona germana, sí o no? No sé a tu què et sembla però jo diria que sí. :-P
https://www.youtube.com/watch?v=3j3sKMSo3kg
Doncs la idea inicial era deixar el cos allà i que el temps el descobreixi. Ja sigui perquè el troba mig descompost un marrec que s'escapa un segon del camí i queda amb un trauma per la resta de la seva vida, o bé que unes pluges mouen el cadàver cap al riu i des d'allà aniria a parar a la riba, a la vista de la terrassa d'un bar plena de mosquits. Si es frustra embrutant-se els pantalons, no crec que sigui capaç d'emportar-se'l, fer-lo a bocins i muntar un negoci ambulant de venda d'hamburgueses a esdeveniments de consum exagerat de roba barata. Tu saps com pot embrutar la grassa de la carn cuita per a hamburgueses? Jo no, però una mica deu embrutar, almenys per l'oli utilitzat. En el fons és una mica primmirat.
Es pot ser sapastre i conscient amb el greu problema de malbaratament que té aquesta societat. Jo aposto que no es vol canviar cada dos per tres els pantalons. Ni que surti negatiu.
No pot ser un geni, no em tempta la idea, tampoc el veig utilitzat un bisturí, amb tota la sang brollant per tot arreu... El sapastre, si té ànima, es turmentarà i es preguntarà una vegada i una altra perquè ho ha fet. Se sentirà buit i voldrà confessar el seu crim mentre que al mateix moment no voldrà fallar a la gent que l'envolta i es trobarà en una espiral de decadència i desesperació que no s'hauria imaginat mai. Viure amb un pes com aquest no ha de ser fàcil si té ànima. Potser la mata per un amor mal entès, que seria la via fàcil. O potser per una recerca de noves vivències, molt forçat i de psicòpata. O potser ja viu desesperat per la falta d'atenció i decideix, si no li fa cas, que sigui perquè no hi ha cap possibilitat que li faci cas.
Aquesta gent que et molesta perquè tens ànima, són conscients que et molesten?
No l'he vist fins al final encara, però està clar que sí, per tonta.
Ara bé, potser m'equivoco i l'ha de matar un una altra raó.
Per què voldria confessar el crim?? Potser *sap* per què ho ha fet, eh? Potser fins i tot té una escusa, del pal "és que sóc sapastre, no volia matar-la però mira... ara què faig per sortir d'aquesta situació absurda?"! Potser decidirà fer-se monjo per intentar allunyar la mala sort que sap que li tocarà al futur, potser intentarà investigar més sobre la morta per convèncer-se que en el fons la tal era mala persona i ningú la trobaria a faltar, potser fins i tot decidirà que és un desastre amb potes i es treurà la vida.
La gent que molesta potser és conscient, però no els importa gaire.
La pot matar per tonta o per venuda, que en el fons vendria a ser el mateix.
Fer-se monjo, això sí que seria una fugida patètica i fàcil pel sapastre. I llevar-se la vida, l'altra opció fàcil. Viure amb la culpa, encarar-se amb el pes de la vergonya, sempre obsessionat que el podran enxampar. A mi m'agradaria que l'enxampessin, sense haver confessat encara, que un cop a la presó es confessi al mossèn. Ara que hi penso la idea de fer-se monjo la trobo interessant. El mossèn l'ha de refusar, repudiar i ell hauria de viure ignorat per la societat, tancat en una cel·la durant molts anys, fins que un dia, ja vell, surti de la presó amb la culpa i sabent que la seva vida no ha valgut res.
Hahaha! Fer-se monjo sempre serà una idea interessant, sobre tot si penses que la vida de la majoria dels humans acaba no valent res.
Publica un comentari a l'entrada