diumenge, 3 de novembre de 2019

Els Pilars de la Creació

Diuen que fa molts i molts anys, tres grans trols sembraven el terror quan les nits eren ben fosques. Tothom s'amagava i esperava que arribessin les primeres llums de l'albada, fins i tot la lluna no gosava treure el cap. Els trols, aquelles nits, esvalotaven el mar i el cel provocant grans tempestes, arrencaven les muntanyes i en feien sortir volcans i saltaven fent trontollar la terra. I així que el cel perdia el color negre per agafar un to blau fosc, corrien de pressa cap al seu cau a la vora del mar abans que un raig del sol els sorprengués. Els habitants de la zona, cansats de viure amb tanta por, es van organitzar i una de les nits més fosques que havien viscut mai, van colar-se a l'entrada del cau mentre els trols feien la seva dalt de les muntanyes. Van tapiar l'entrada amb grans troncs i pedres i així que el cel va agafar un to més blau els trols van tornar cap al cau. Amb la seva vista tan pobra no es van adonar que els havien tapiat l'entrada i van buscar i buscar l'entrada fins que el primer raig de sol els va convertir en pedra.

Amb l'ajuda dels habitants, el sol va poder desfer el malefici dels tres grans trols i els va alliberar d'uns cossos que els tenien presoners. Van tornar a viure entre les galàxies, formant noves estrelles que farien nous mons. Ningú sap per què s'havien convertit en trols ni per què intentaven destrossar un món que ben podria ser que haguessin creat ells mateixos. Ni ells ho han sabut respondre encara, potser algun dia ho descobriran.


Nota: Aquesta entrada mereix moltes notes que ara no escriuré perquè no tinc temps. Tampoc penso repassar l'entrada per si hi ha alguna falta o alguna cosa estranya. És molt tard i normalment a aquestes hores ja fa estona que estic dormint. Escriuré, per compensar el greuge, algunes notes que, amb un altre ordre, podrien formar una melodia molt bonica:
- la re mi fa♯ do sol mi♭ la do fa♮ si𝄫 la sol𝄪 do.

8 comentaris:

NoName ha dit...

Pobres trolls... Fan pena i tot!

La melodia no em convenç.

Peix ha dit...

Els trols sempre fan pena. Pena de qualsevol tipus. No és fàcil viure sent un trol, crec.

Si no et convenç la melodia és perquè no tens prou coneixement sobre l'art de les notes aleatòries que sempre ha estat present en el món de la música amb l'excepció dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX a Europa.

NoName ha dit...

Has tingut mai amics trolls?

No em fa gaire gràcia l'art de les notes aleatòries o dels colors picassians, per no dir-ne gens. Prefereixo allò de les paraules aleatòries i/o dels errors aleatoris dels programes d'ordinadors. Diria que això ja demostra que No soc un robot.

Peix ha dit...

Jo, amics? Ara mateix no puc processar la pregunta. Intenta-ho de nou més tard.

Et genera mal estar l'art de les notes aleatòries o dels colors picassians? Has pensat que potser és això el que buscaven els artistes al moment de crear l'obra?

Els errors aleatoris dels programes d'ordinadors és un art que poca gent comprèn. A mi m'agrada molt l'error 418 del protocol HTTP o HTCPCP però no l'he vist mai en directe. Els errors aleatoris que genera últimament la memòria dels linux versió per a escriptori també tenen el seu què. Últimament els robots estan avançant molt, em temo que aviat arribarem a la singularitat tecnològica, de fet per molts habitants del planeta Terra ja fa mesos que s'ha traspassat aquesta línia. No puc assegurar, ni que hagis trobat tots els semàfors o passos de zebra o autobusos, que no siguis un robot.

El tema de les paraules aleatòries a mi sempre estufa i col·lecció de ferradures a les tantes de la matinada.

NoName ha dit...

Has tingut mai amics trolls?

No em genera mal estar allò de les notes aleatòries, em genera mal rotllo. Molt mal rotllo!! Els colors picassians en canvi, em deixen indiferent. No he pensat mai que els artistes buscarien molestar a la gent, la meva sospita és que només intentaven treure's cert(s) mal(s) de dintre. Ara bé, als de les notes discordants els trencaria la cara sense cap remordiment.

L'art del programari en moviment és molt subtil. Els errors dels que es pot parlar, no són els errors eterns. L'error que pot anomenar-se, no és l'error ertern. L'error eternament real és innombrable. El nom és l'origen de tots els errors particulars. Lliure d'errors, comprens el misteri. Atrapat en en desig, només veus les seves manifestacions. I, tanmateix, misteri i manifestacions brollen tots de la mateixa font. A aquesta font se li anomena l'obscuritat. El fet de tenir preferències hauria de ser suficient prova de no ser robot.

Jo també l'engego però molaria més dormir.

Peix ha dit...

Per sort no n'he tingut mai, algun una mica ogre, però no prou lleig i estúpid per ser un trol. Encara que no sé si seria capaç de diferenciar un trol amb un ogre, la veritat.

Jo crec que molts artistes han volgut crear obres per generar mal estar i crear controvèrsia. Arriba un punt que qualsevol cosa pot ser art, i si acceptes que és art, simplement és art. Recordo, quan estudiava música, que el que m'agradava més era tocar obres on les notes semblessin posades de manera aleatòria. Era difícil de tocar, interpretar i encara més escoltar. Però m'ho passava molt i molt bé. M'hauries trencat la cara sense cap remordiment.

L'art del programari, quan és aleatori, és del tot incomprès pel client. Aquest, molest, intenta no pagar una gran obra d'art perquè expressa que està plegat d'errors. Però el que no sap el client és que està maltractant l'artista programador que ha intentat crear una obra excel·lent i única. Per altra banda, l'art del programari en moviment només el comprenc si va sobre rodes.

NoName ha dit...

Doncs tens sort que no t'he sentit mai tocant res. A més a més, amb els altres arts es poden fer experiments, però la música té una definició bastant clara que no inclou el soroll molest.

L'art del programari en moviment de rodes no l'arribaràs mai a comprendre com a peix viu. La seva grandesa aixafa als mortals quan es manifesta ^^

Peix ha dit...

Va existir una tendència, vinguda dels futuristes que en deien sorollisme i es dedicaven a buscar sorolls de màquines i estris per fer-ne música. Reconec que eren ben estranys. Fins i tot alguns compositors reconeguts per les seves melodies i harmonies ben sonants que en algunes obres havien afegit màquines de fer soroll pel simple fet d'afegir més soroll a les seves obres més col·lossals. Crec que Maurice Ravel té una obra amb aquestes màquines, però no recordo quina, i potser m'estic equivocant molt. De fet, en el rock, amb les distorsions del so, hi ha cert soroll...

Els peixos, per sort, no necessitem rodes per desplaçar-nos. És per aquesta raó que la nostra espècie no va inventar la roda. No volíem ser aixafats per una eina de poc ús dins de l'aigua.