dissabte, 2 de novembre del 2019

Efectes secundaris d'una jaqueta

Estic fart de la botiga on em van vendre la jaqueta però això no té res a veure que la jaqueta no fos del meu gust. Vaig dir-me a mi mateix: —Si pogués tornar enrere i no haver-la comprat. Però no podia tornar enrere. Què faria si tornava enrere? Ningú pot. Cal continuar endavant, sempre endavant, encara que el camí sigui incert i misteriós—. I vaig anar a la botiga i la vaig canviar per unes sabatilles esportives que les anteriors que tenia s'havien fet malbé.

Fa uns anys em van deixar un llibre i amb el llibre venien tot de notes que havia escrit la persona que me'l va deixar. Enlloc de tornar-les me les vaig quedar i les vaig guardar com un tresor. Soc un lladre. Dos o tres anys més tard van ser descobertes per una persona que no les hauria d'haver trobat i jo, despistat, feia temps que les havia oblidat. Quan me les va ensenyar tota enfadada vaig necessitar una estona per recordar què coi eren aquells petits papers. Li vaig dir que eren unes notes que havia de tornar, que formaven part d'un llibre que m'havien deixat feia temps però no s'ho va creure. Vaig tornar a guardar les notes, ara en un nou espai encara més difícil de trobar, i me'n vaig oblidar.

L'afer de la jaqueta em va portar a plantejar si al pis i, en definitiva, a la meva vida tenia objectes que em sobraven. He llençat una muntanya de sabates gastades, els peixos tenim sabates, per sortir a la nit i fer paxip-patxap. He llençat llibres, sí, llibres d'edicions nefastes o que la seva millor funció abans de ser llegits és ser reciclats. He llençat piles de llibretes gastades i de papers vells. He preparat bosses i bosses de roba que no em posava i no tenia sentit seguir guardant que donaré a una organització que en podrà fer millor ús. He llençat material de cuina vell que no feia cap mena de servei. He llençat gairebé tot els elements decoratius que tenia guardats en caixes. He llençat material electrònic que ja no funcionava. I he llençat moltes caixes de fusta i de cartó, motxilles i maletes foradades i fins i tot fotografies i records que tenia amagats i oblidats dins de calaixos. I seguiré llençant o donant objectes fins a quedar-me amb només l'imprescindible.

I fent tota aquesta neteja vaig trobar-me les notes. Les he tornat a llegir diverses vegades. Les notes són només una recopilació de les millors frases del llibre que, com era d'esperar, ni tan sols recordo el nom.

3 comentaris:

artur ha dit...

Aquestes notes deuen tenir alguna cosa "imprescindible" per no voler desfer-te'n d'elles !.... misteri de peix ;)

NoName ha dit...

Costa creure que un peix fos més apanyat que la resta de la gent... Jo encara tinc un portàtil vell al qual he de donar-li un altre ús i 2 tablets espatllats que fins i tot si no trobés peces de recanvi no es poden llençar sense més. Ara bé, m'he promés no comprar més sabates fins que acabi buidant una mica la caixa de sabates, ni més jaquetes ni roba no-tècnica que en tinc prou. Estic fins i tot intentant gastar-me la col·lecció de perfums que en el fons no té sentit que la tingui, cada matí surto corrent, comptant els segons que no tinc, allò de trobar el temps per posar-se perfums s'ha tornat un luxe. Tinc molta merda acumulada al pis, a d'altres els semblaria que només tinc 4 coses però jo sé que tinc molta, i que no la puc llençar tota perquè llavors el pis em semblaria buid i llavors en sobraria jo.

Un bon resum d'un llibre més val guardar-lo. Si pots canviar-les a format electrònic millor, llavors els papers els podràs llençar i et deixaries de preocupar dins quin calaix els vas oblidar la última vegada que els vas llegir. Ara bé, si l'escriptura mateixa té un valor intrínsec tens un problema. I no el podràs amagar.

Peix ha dit...

artur, suposo que sí, tot i que no tinc encara clar què és. Hi he pensat molt, i encara hi pensaré una mica més.

NoName, si no ho fas servir per què ho tens? No és millor donar-ho? Jo he optat per llençar tot allò que era vell o espatllat i donar el que encara era aprofitable. Les notes les guardaré, amagades, un temps més. La gràcia d'aquestes notes també és trobar-les per casualitat, diria. Potser la propera vegada que surtin a la llum les tornaré o les llençaré definitivament.

Creative Commons License