dimarts, 1 d’octubre de 2019

Fedora

Hi ha dies i dies. Dins del context transversal avui és un dia important i deixaré que en parlin els experts. Jo parlaré de mi i de les meves coses que d'això en sé un munt. O jo què sé, marxa si no t'interessa, no m'importa. Vaja, quina escalada de violència més gratuïta. Sort que a l'ordinador es poden esborrar les paraules.

Com cada dia durant els últims dos anys menys un mes he passat per davant. No hi passo perquè em ve de pas, tot el contrari. Perdo vint minuts i em canso de valent. És una obsessió malaltissa, però he de fer el recorregut. Al migdia, amb el desfici habitual, he caminat cap al carrer de la perruqueria. Tenia esperances, com sempre. Unes esperances que es trenquen en passar pel seu davant. Gairebé caic de cul a terra quan l'he vist. He començat a cridar: —Hi és, hi és!— He saltat d'alegria, m'he abraçat primer a una vella arrugada i després a un coix. Hem començat a botar cridant —Per fi!—. El coix ha perdut el bastó i ha caigut a terra, però jo estava tan emocionat que he seguit carrer avall abraçant a la gent, amb els ulls plorosos d'una emoció que havia estat presonera durant dos anys menys un mes: —Han tornat a posar el barret a l'aparador!—. Què volen dir amb aquesta decoració? Els fa vergonya el seu tallat? Volen ampliar el negoci als calbs?

4 comentaris:

NoName ha dit...

Ostres, jo em pensava que havies vist al Puigdemont a la tal perruqueria o alguna cosa pareguda...

Els peixos poden caure de cul?

Pons ha dit...

ets calb?

artur ha dit...

El barret és l'alternativa al tall de cabells que t'han fet, per si no t'agrada ! ;D
I la pregunta "Perquè has estat tant content de tornar-lo a veure? :O

Peix ha dit...

NoName, si hagués vist al Puigdemont hauria acabat d'entendre la decoració del barret. Fa masses dies que no es comenta el seu pentinat. Els peixos tenim les nostres necessitats i els nostres orificis, no m'ho facis explicar que em fa vergonya...

Pons, no sóc calb però tinc la intenció de rapar-me com un calb. Hi ha una peli que parla de calbs molt interessant: Salvados por los pelos.

artur, evidenment. Almenys no s'amaguen de la seva poca professionalitat. Si entres allà dins saps que pots sortir amb barret. L'alegria va ser que no va ser un error posar el barret l'altra vegada, sinó una acció amb tota la intensió.

Per cer, en una altra perruqueria, aquest prop de casa, tenen un cartell que diu: Tall de nen fins a 10 anys: 10 euros. Cada vegada que hi passo abans de dinar, amb tota la gana, tinc temptacions d'entrar i demanar-ne.