[...]
Viatjarem per tot arreu per trobar racons amagats i veure'ls amb ulls de nen. No seran perfectes, ni de bon tros, i segur que ens perdrem i ens equivocarem. Quan el temps no ens deixi sortir de casa ens llegirem els llibres l'un a l'altre imaginant que són les grans pel·lícules de Hollywood perquè prèviament ja les haurem vist totes. Crearem històries quan no tinguem ganes de llegir i seran dolentes i sense sentit, però seran les nostres històries. Cantarem cançons fent el musical de la nostra vida i potser les desafinarem perquè no serem cantants. Quan ens quedem afònics anirem a escoltar concerts i, si cal, a ballar-los. Et prometo dies avorrits, tristos i de mal humor. Dies que voldrem oblidar amb totes les forces i dies que ni tan sols recordarem. I així, de mica en mica, ens anirem fent vells. Haurem viscut una vida. No serà ni millor ni pitjor que la resta. Una vida, però, que haurem intentat fer-la feliç a la nostra manera.
13 comentaris:
Home, quan comences a sentir que el dia es fa avorrit agafa una pilota d'aquelles molt verdes de tennis i ves a donar-li cops amb una raqueta en alguna pista. Millor encara, per assegurar-te tenir pista qualsevol dia que es pugui tornar minimament avorrit fes-te la pista al costat de casa teva! Quan et notes massa bo donant-li cops a la pilota canvia de raqueta. Quan et sembla que has arribat al màxim de les raquetes modernes compra't una de les tradicionals, de fusta. Ja veuràs com la teva vida es convertirà en una ben jugada.
Durant forces anys no vaig tenir temps d'avorrir-me i era una sensació que vaig arribar a trobar a faltar. Ara porto tres setmanes que no agafo la bici i estic a punt de començar-me a donar cops de cap a la paret.
A mi això del tenis no sé si m'atrau massa, la majoria de tenistes tenen un braç més gran que l'altre i clar, has vist "Buscant en Nemo"? Jo no vull ser un pallasso amb una aleta més gran que l'altre!
No fotem! Qui diu que només has de fer servir la raqueta amb un sol braç?? No es tracta d'anar a preparar-se per a competició, sino a gaudir del ritme de la pilota verda! Quan et trobis bo amb l'aleta preferida has de començar a ensenyar-li a l'altra aleta a fer el mateix. Pensa que així estaràs preparat al 100% per a qualsevol mal que li pugui passar a l'aleta preferida, entrenant al mateix temps l'altre emisferi del teu cervell i promovent la generació de noves connexions neuronals. Serà un veritable èxit ^^
Una altra excusa és que no tinc terreny al costat de casa meva per fer-hi una pista de tenis. Fa dos anys hi havia un solar molt gran on n'hi haurien cabut moltes, però ara hi han fet pisos i un supermercat que ha fet de la meva vida més senzilla, si no ho podia ser més. No em posaré a jugar a tenis dins del supermercat. Potser seria divertit, i també poc pràctic.
Quan era un peix dels petits que no es poden pescar (malgrat encara ara es canti l'horrible cançó peix peixet donant una imatge equivocada a la societat) havia jugat a tenis amb uns resultats molt poc reeixits. Podria excusar-me també amb el trauma que això em va suposar, però estaria mentint. No recordo pas passar-ho malament.
Havia jugat també a bàdminton al càmping, serveix?
El bàdminton no té els mateixos poders curatius que el tennis, fes-me cas! El ritme de la pilota verda t'està mostrant el camí cap a la saviesa última!! Un super no és millor lloc per arribar a l'il·luminació, però diguem... segur que resultaria divertit. Imagina't si a més a més ho proves amb un nas vermell com diu la senyora d'aquest video:
https://www.youtube.com/watch?v=bZMJdhe4xhQ
Fantàstic! De vegades algunes d'aquestes xerrades del TED són bones. Jo no aniré a la feina amb el gorro daurat, però el nas vermell a la feina m'aniria molt bé. Me'n compraré un i si un dia m'enfado me'l posaré.
He anat a comprar i he estat mirant les estanteries i a mi em sembla un lloc perfecte pel bàdminton i m'he fixat que a la zona de les verdures hi ha potser espai pel tenis. Li arriba encara la llum natural del carrer i la separació amb les caixes de pebrots i tomàquets no és massa alta.
Per cert, aquest matí m'han recomanat que fes escalada al·legant que m'aniria molt bé i arribaria a certa il·luminació que tu també em vols vendre. Què és aquest complot per il·luminar-me? En el cas de l'escalada almenys arribaria més amunt...
No compris això de l'escalada, són els esperits malvats que et volen fer perdre!! L'il·luminació la trobaràs en el ritme de la pilota verda de tennis - la de padel no val-, pim-pam, pim-pam, plaff-plaff, pim-pam, pim-pam... Això és el camí veritable ^^
Quan anava a l'institut vam haver de comprar pilotes de tenis i jo em vaig equivocar i les vaig portar de pàdel. Entre això i que li tirava boletes de xiprers al cap, que era molt gran i fàcil d'encertar, el professor de gimnàstica em va agafar mania. Les subtileses d'aquestes pilotes verdes...
El tenis l'he de practicar sobre terra batuda, gespa o ciment (o lu que sigui així dur)?
El teu profe deu haver estat tot un desastre si no va saber explicar-vos la diferència entre una pilota de tennis i un de padel...
Les males llengues diuen que ha de ser gespa, però avui dia gràcies al canvi climàtic i als boscs cremats ja val el ciment també.
El profe era tot un personatge que no va aconseguir mai el nostre respecte. M'hauria de saber greu a aquestes alçades però perdria la gràcia.
Sobre ciment doncs! Si em faig mal serà culpa teva
Què li impedia al personatge aconseguir el vostre respecte???
No tenia autoritat, la seva veu era molt aguda, no tenia coll (bé, els peixos tampoc) i tenia un passat que no puc explicar que era molt graciós i indigne. I jo tenia 16 o 17 anys i érem una mica cabronets... Era molt bona persona però...
Que era una nena, el pobre?
Publica un comentari a l'entrada