diumenge, 15 de setembre del 2019

Esperança

Formigues

Quan vaig arribar al lloc dels fets alguns familiars ja feia estona que hi eren. Em vaig presentar i una senyora que gairebé no tenia forces per mantenir-se dreta i plorava amb gran desconsol es va acostar cap a mi i em va demanar entre gemecs que els donés esperança. L'autobús, amb la classe de parvulari de Les Formigues, havia perdut el control en rebentar-se una roda i, després de travessar la balla metàl·lica de protecció del pont, s'aguantava des de feia més d'una hora per uns cables elèctrics. A sota hi havia una timba de quaranta metres. Els bombers estaven acabant de preparar tot l'equip de rescat i jo hi vaig anar com a especialista per donar suport moral a les famílies. I just quan estava a punt d'anunciar que tot estava controlat es va sentir un fort espetec en cedir un dels cables elèctrics. L'autobús, entre crits de tothom, es va precipitar al buit. Després d'uns segons de silenci absolut me'ls vaig mirar i els vaig dir:
—Mireu el cantó positiu, almenys ja no teniu res a perdre.


Telèfon de l'esperança

Havia regirat per totes les butxaques preguntant-me una vegada i una altra on l'havia deixat. Per què no m'havia apuntat el número al mòbil? Maleïda targeta! Sempre la portava a sobre per si la necessitava. Quan me la van donar em van repetir diverses vegades que sobretot no la perdés o que m'apuntés el número al mòbil. No ho vaig fer. I per què havia de ser tan radical i encara ara, l'any 2019, no m'havia comprat un mòbil intel·ligent amb internet? Tenia un dels antics, podia trucar i enviar SMS, res més —a mi no em controlen de les grans corporacions—, em deia sempre a mi mateix. Necessitava internet o trobar la targeta. Ni una cosa ni l'altra. Estava segur que quan havia sortit de casa la portava a la cartera. I a la cartera, ara, no hi era. Estava enfadat amb mi mateix, molt enfadat. Tot era una bola de neu que s'anava engrandint imparable. La feina, els amics, la família, la targeta! I em vaig llençar pont avall, no em quedava res a perdre.

6 comentaris:

NoName ha dit...

Pel que vaig observar dels escrits l'autobús es va caure perquè vas trigar massa en anunciar que tot estava controlat, per tant ets directament responsable... Que en lloc d'intentar fugir del merder d'haver-te carregat la classe de parvulari de Les Formigues et llencis pont avall per una punyetera targeta ho trobo molt, però Molt fora de lloc!

artur ha dit...

Humor negre negre !! ;)

Peix ha dit...

NoName, i desagradble! La culpa inicial la té l'empresa fabricant de pneumàtics, la segona culpa la té l'empresa fabricant d'autobusos que es descontrolen al rebentar una roda, la tercera culpa la té qui conduïa que no sabia controlar un autobús descontrolat, la quarta culpa la té la constructora del pont que va posar unes balles que no van aguantar l'envestida d'un autobús, la cinquena la té el govern que permet empreses tan mediocres (segur que hi ha corrupció entremig), la sisena la tenen els bombers que no van ser prou ràpids, la vuitena la tenen els familiars que van posar esperances on no n'hi havia i per últim, si queda encara una mica de culpa, seria per mi que vaig trigar massa a anunciar que tot estava controlat.
Faig una menció especial al bona feina de l'empresa que va col·locar els cables elèctrics. Va aguantar durant força estona un autobús, tasca que no li pertocava. Podem veure que no tothom és mediocre.

Respecte a la targeta... bé, de vegades en fem un gra massa de les petites coses... (Nota: el pont travessava un riu).


Artur, no les tenia totes... Però vaig pensar, jo, autocensurar-me? Un peix d'estar per casa no pot dir el primer que li passi pel cap? Doncs això :) celebro que hagis intentat matar-me

artur ha dit...

Noooo, i ara,, Sr.Peix !! Un Sr. Peix que tant ens entreté, no me'l "carregaria" mai a la vida !!. Al meu poble, ni havia un que s'anomenava "Carpa Juanita" , que menjava fideus i bevia en porró ... i fins que no es va morir de mort natural , entretenia a tot el que la volia anar a veure . Després de la seva mort, van fer-na una a mida gegant i ara surt per les festes majors tirant coets a tort i a dret a tot el personal .... igual en sou parents ;D :D :D

NoName ha dit...

Intentar culpar als altres quan és ben obvi de on surt la mala fortuna és de mala educació i realment no es fa!! Queda d'allò més lleig...

Peix ha dit...

La Carpa Juanita! Si fos parenta meva segur que ho hauria dit per aquí... Oh, si pogués fer-me em fanfarró amb una parentela famosa...


NoName, és lleig però molt sovint efectiu. Tampoc m'arreglo les escates quan surto a passejar

Creative Commons License