Pròleg
No demanaré perdó per escriure línies sense contingut. No demanaré perdó per fer perdre el temps a algun desafortunat que, per mala sort, llegeixi aquest text. Aquestes línies, depenent de la mida de la pantalla, perquè, deixem-ho clar, mai seran impreses, seran més llargues o més curtes. Si fullegem un llibre, una revista o un diari les línies són fixes. És així?
Línies
Vaig fer la prova deixant el llibre durant anys a l'estanteria. Vaig pensar que, amb el temps, la tecnologia dels llibres avançaria igual com ha fet amb les pantalles dels dispositius electrònics, creixent amb cert descontrol. Doncs no, el llibre tenia les mateixes línies, amb les mateixes pàgines ara esgrogueïdes i amb l'olor que li pertocava. L'olor de llibre vell que gairebé emborratxa al lector més clàssic i tradicional. Frustrat vaig comprar-me el mateix llibre en format electrònic per poder-li canviar la llargada de les línies. Vaig encarar el dispositiu amb el llibre físic i vaig cridar: ho veus ara? Ara sí que canvien les línies! I el llibre va fer un silenci tens amb la vaga esperança que, si callava, potser tindria la raó. Vaig seguir fent crits maleint el pas del temps i l'evolució tecnològica inexistent. Després de tanta escridassada el meu sentiment de culpa era gran i amb un intent de reconciliació vaig palpar les pàgines, vaig submergir-me entre les línies del paper rugós i vaig portar-ne l'olor a les meves pupil·les gustatives, transferint tota la saliva i assecant la llengua que es va tornar rugosa i esgrogueïda. El llibre va agafar un to rosat i va començar a desprendre una olor estranya que m'ofegava. Al seu voltant es va alçar un mur fet de marbre blanc mentre jo empal·lidia i sentia com se m'enduria el llom esquerre. Soc de tapa dura, vaig pensar mentre em venia un atac de riure que quedava imprès en línies sobre la meva pell. Em va agafar i em va deixar a l'estanteria per devorar línies i línies de llibres físics i electrònics que fins ara no li havien estat permeses sense pensar en detalls com la seva llargada.
5 comentaris:
Ja seria la hòstia no poder escriure bloc propi per por de fer perdre temps a la gent que llegeixi...
No és així.
A mi m'agrada l'olor a llibre nou, no a llibre vell ple de pols. I em faria molt de fàstic tastar un llibre, i molt més un llibre vell. Al parvulari vam menjar només tovallons i cola.
Tens un problema o molts diners. Els llibres un cop els tens es comencen a fer vells. Si no t'agrada la seva olor suposo que els has de canviar per llibres nous. És un malbaratament que alguns no ens podem permetre...
Al parvulari, algun company, jo no, havia fet de la plastilina la seva dieta. Els tovallons no són fàcils de mastegar.
Ni un ni els altres. Tinc llibres electrònics. Això sí, alguns d'ells un cop els compres caduquen, d'aquí dos anys trobes que han tret una nova edició més... més... més guarra i igualment cara i t'entren ganes de treure fum pel nas perquè tu encara no has acabat ni el llibre caducat. Però és això que hi ha. És la vida. En color carn perquè el rosa és molt infantil.
Els tovallons no porten tinta. És més que un avantatge, eh!?
Això dels llibres electrònics, com tot en la tecnologia, un cop ho tens a les mans ja és obsolet. I a sobre els fabricants t'ho refreguen per la cara anunciant les grans millores (que molt probablement no necessites) que faran la vida un lloc meravellós i fantàstic. Són uns desgraciats.
He provat de menjar-me un tovalló, per l'absència de tinta, més saludable. M'he ennuegat.
Algo és algo. Almenys no t'intoxiques amb la tinta, eh? Ja tenim prou contaminants a l'entorn com per no voler afegir-ne més.
Publica un comentari a l'entrada