diumenge, 30 de juny de 2019

Vida social

Vaig esperar les seves paraules durant mesos. Al principi m'agradava imaginar com serien, un "hola" i prou o una pregunta sobre un tema qualsevol per després començar una conversa on ens preguntàvem què fèiem, com ens anava la vida i de mica en mica ens tornàvem a posar al dia. Tenia moltes ganes de tornar a parlar amb ella. La meva imaginació era pobre i aviat vaig deixar-ho córrer i vaig dedicar-me a esperar.

Ahir vaig rebre el següent missatge:
T'espero dilluns a les vuit del vespre davant la font de la plaça
Vaig respondre de seguida fent notar la meva desesperació:
Vaja, dilluns no em va bé (emoticona de cara trista)

7 comentaris:

artur ha dit...

La emoticona , segurament hauria sigut la de la cara esparverada pel pànic.... mala resposta, crec jo .... potser va perdre la seva oportunitat.

Peix ha dit...

Totalment perduda! Però sempre en surten de noves

XeXu ha dit...

Segur que no es podia posposar el que tenies??

Peix ha dit...

Segur, vaig anar a la piscina a entrenar. Però abans de fer un judici sobre la meva decisió m'he de defensar donant dues raons de pes:
- La primera, la piscina és sagrada.
- La segona, no sóc gaire amant del compromís, per no dir gens.

Hi ha raons potser més importants que portarien a fer un resposta llarguíssima i avorrida que de ben segur no val la pena deixar escrites en un comentari. Potser algun dia ho escric en una entrada.

Salut!

NoName ha dit...

Li haguessis dit que dilluns tocava piscina... qui es posaria a treure un peix de l'aigua??

Peix ha dit...

M'agrada perdre les oportunitats que em dona la vida. Suposo que donant un mínim d'explicacions la meva vida seria diferent, que no sé pas si millor

NoName ha dit...

No subestimis les capacitats de passar de tot de la gent!!! Donar el mínim d'explicacions és una cosa que deus fer per a tu mateix, per no tenir motius de lamentar-te més tard. Haver dit "dilluns tinc piscina" probablement per l'altra persona no hauria canviat gaire coses.