No volia gran cosa, només la seva amistat. Suposo que era demanar l'impossible. Jo, que estic sempre escapant-me de tothom, i ella, que va pensar que li demanaria quelcom més que l'amistat, al final som coneguts i prou. A mi per una banda em sap greu perquè tenia l'esperança que podria explicar-li les meves inquietuds, els meus problemes o els meus moments feliços i perquè tenia ganes de poder-la escoltar. Però per l'altra banda, per la meva pròpia llibertat, estic content.
7 comentaris:
...no es pot tenir tot, però es pot desitjar tot....
Bona revetlla Sr. Peix !
Espero que passessis una bona revetlla! La que vaig viure jo va ser de les millors que he viscut mai, i mira que era difícil :)
Relacions humanes, ja se sap... la comunicació no sempre és tan fluïda com tocaria i s'arriba a malentesos amb facilitat.
Tens raó, sempre he cregut que la nostra capacitat de pensar fa que la utilitzem més del compte en aquests casos
Millor passa't pel bloc del Pons que avui reparteix esperma sagrat - a veure si fas tard i s'acaba...
Espero que encara en quedi i no l'hagi hagut de llençar. Déu el castigaria ja que en porta els comtpes
El Pons és una divinitat, no hi ha Deu que el pugui castigar ^^
Publica un comentari a l'entrada