dimarts, 18 de juny de 2019

Divisió d'honor

Escolto sense voler part d'una conversa d'un nen que li comenta a la seva germana gran que li agradaria moltíssim poder viure en aquelles cases perquè la plaça del davant és molt maca. Ella contesta que no pensi aquestes coses que mai podran viure-hi.

Me'ls miro i em puc imaginar la precarietat de la seva vida. Jo tampoc tindré l'oportunitat de poder-hi viure. Estic a punt de dir-los-ho però callo i segueixo carrer amunt. Els hauria dit que imaginar també és divertit i que de tant en tant és necessari. Tampoc els hauria inflat de falses esperances; des del seu naixement que tenen una estigma que no els deixarà prosperar i, si ho intenten, part de la societat intentarà aixafar-los. Hi ha ciutadans de primera i n'hi ha de segona i també de la resta de divisions que intentem oblidar tan ràpid com deixem de veure'ls.