diumenge, 16 de juny de 2019

Quatre punts

I - Potser per tu

Si et pogués dir
com em perdo dins dels teus ulls foscos, mig clucs,
com el teu somriure m'activa el cor d'una manera insòlita i
com em maregen els teus cabells quan deixes que volin

Si et pogués dir
que els teus llavis, tan fins, m'aporten la calma que em falta
que el teu cos em transporta a un món fantàstic i
que perdo la respiració quan sento la teva veu

seria un covard,
seria un monstre i
pel nostre bé,
bonica,
no hauria d'existir.

(sí, és una merda, però tampoc en sé més)


II - Fum

El fill de puta del veí fuma i no puc ventilar el pis perquè puja la pudor de tabac. Jo què sé com funcionen els corrents d'aire, però si obro les finestres tot el fum hi entra. És fastigós.


III - Desig

Hi ha moments que desitjaria desaparèixer de la vista de tothom. Faria la meva vida senzilla, apartada d'una societat que no suporto. Viuria, si fos possible, sense ningú, sense molestar, sense res. Sé que aquest punt xoca frontalment amb el primer, però entre el que jo vull, el que jo sento i el que la resta vol de mi i el que sent de mi hi ha una distància tan gran que prefereixo viure en un món aïllat, amb ple coneixement de mi mateix.


IV - Caos

Obro la porta. Sabates per tot arreu, roba escampada al sofà, a les cadires i a la taula, llibres sobre la roba, plats per rentar, les bicicletes al mig que no em deixen passar, el llit fet, cubs desfets, armaris oberts... Caos màxim a casa, caos que en vint minuts s'haurà esvaït. És, doncs, un caos pobre i poc reeixit.

3 comentaris:

NoName ha dit...

Prova inventar una màquina per viatjar a universos paral·lels, mentre et trobis a aquest serà impossible escapar. Et recomano Hitchhiker's Guide to the Galaxy ^^

Peix ha dit...

Un dels millors llibres de la història de la humanitat. Sempre que puc el recomano!

NoName ha dit...

Què esperes, llavors? Posa't ja mans i cap a l'obra i avisa quan la màquina estigui acabada! Ens cobraràs el viatge a cadascú i et faràs ric, hehehe