dimarts, 19 de febrer de 2019

Projecte

L'altre dia pensava que ja seria hora de tornar-me a enamorar. El pla tenia dues fases ben senzilles. Vaig agafar un paper i un bolígraf i vaig escriure una llista dels pros i els contres. Un cop feta la llista, el qual no escriuré per motius d'espai, vaig seguir amb la segona fase. Havia d'escriure la llista de qui m'havia d'enamorar. Vaig agafar un altre paper i el bolígraf i després d'uns segons vaig deixar el bolígraf sobre la taula. No em sortia cap nom. És clar, després dels pros i contres era evident que no sortiria ningú. No havia caigut en aquest detall. Vaig enfadar-me per no haver-ho tingut en compte i em vaig recordar que errors com aquell no els podia tornar a fer.

Fa temps em creuava pel carrer amb una noia d'ulls de gel. De gel perquè eren blaus, perquè brillaven, perquè quan els mirava em quedava petrificat. La vaig saludar un dia quan anava sobre la bicicleta per la ciutat. Suposo que notar la velocitat i el vent a la cara em fa sentir lliure i així em permeto saludar a la gent. D'altra banda, no ho hauria fet. Potser era l’única persona que podria posar a la llista de la segona fase però, pel fet de perdre-la de vista durant tants mesos, no hi vaig pensar.

2 comentaris:

artur ha dit...

No se jo, si les llistes et serviran de res...lo de la bicicleta ja ho veig més encertat, amplia el camp amb passejades o algun cafè, las relacions s'han de propiciar i viure-las, la resta, si es el cas, ja anirà sorgint sense ni adonar-te'n.
Només es una opinió , eh ! ...que tampoc en puc donar classes a ningú !. Sort ! ; )

Peix ha dit...

Semblen uns bons consells, potser els aplicaré. Si és així, ja t'ho explicaré