Idees

Escrit per Peix - dilluns, 25 de febrer de 2019
Una de les pors queda diluïda de cop i volta. Arribo amb la motxilla i està ple de gent. Altres dies giraria cua i oblidaria la multitud però aquesta vegada em quedo mirant un moment a tot el voltant. De seguida em venen a trobar i saludo encantat. Em sento molt estrany després del que acaba de passar. Per què el meu cor no s'ha accelerat? Per què no estic marejat?

Una muntanya, un somni antic. Aixeco el cap per si aquell somni era real, hi ha una parella d'ancians que miren cap a la plaça, no sé què esperava veure. De seguida me n'oblido i anem a seure a les escales entremig del bullici de la gent.

Significat de tot plegat:
En resum, en definitiva.

 

2 comentaris.

  1. artur - 5 de març de 2019 a les 13:37
    Una bona conquesta !,alliberar-se de la por escènica.
    : )
  2. Peix - 5 de març de 2019 a les 18:05
    Mica en mica :)

Alguna cosa a comentar?