Visc en una paradoxa, en una lluita contra mi mateix. Ment i cos en una confrontació brutal i absoluta. Un trencament que ara es fa visible quan el cos, per fi, comença a recuperar el terreny que li van rebatre. Temo el dia que la ment es trobi arraconada i es converteixi en una tempesta. Sóc el cos i la ment però en cap cas en tinc control; em deixo portar per aquesta dualitat disjunta.
Tinc una idea vaga de com es pot resoldre aquesta ruptura però no depèn només de mi. I és aquest no només que la ment no vol afrontar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada