Atac

I de cop i volta totes les meves cèl·lules s'han alineat creant un atac de gelosia. Ha sigut dins meu, fora de l'abast de les mirades indiscretes. Jo no ho havia demanat, quin dret tenia? M'he sentit traït per pel meu propi cos. M'he dit a mi mateix que si fos així ho hauria d'acceptar encara que segur que el mal que em faria ja no el superaria per resta de la meva vida. Però no ho diria i de fet m'alegraria perquè el primer que vull és la seva felicitat. I ara que hi penso, de mica en mica el meu bloc de gel es va desfent. Suposo, doncs, que, malgrat tots els malgrats, aviat tornaré a ser jo.