Entro a l'habitació. La persiana mig oberta deixa passar la llum del principi de la tarda. Oblido que havia anat a buscar el llibre i m'estiro al llit. La llum és càlida i suau i el blanc de l'habitació s'ha convertit en un groc clar. Junt amb el silenci del carrer sembla que el temps s'aturi i faig petites capcinades i tinc somnis curts que oblido a l'instant. Entre son i son penso sobre la vida per arribar a una sola conclusió: no en tinc ni idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada