dimecres, 16 de gener del 2019

Recordant el passat

La pintura que proposa Relats conjunts:

Recordant el passat

m'ha suggerit dues situacions que no tenen res a veure amb el títol de l'obra:


Primera

Però per què m'envies una altra carta i no ets capaç de dir-me res? Jo només vull que em diguis que m'estimes, que vols passar la resta de la teva vida amb mi. Sé que t'ho hauré de dir jo tot això però ara mateix no en tinc ganes. Què vol dir que només em parlis dels teus cavalls, que si un té mal a la pota i s'ha passat una setmana tancat a la quadra, que si l'altre s'encabrita quan us apropeu al bosc i no hi vol entrar. Saps que a mi els teus cavalls m'agraden però ara no m'importen. És que ets un babau. Ja ho diu la meva mare que el millor que puc fer és oblidar-te. Ai, el teu somriure... i mira que et costa treure'l, però quan el treus em tremolen les cames. Jo vull que parlis de mi, dels dos, que m'enviïs una carta amb un somriure dels teus. Però no, m'envies les històries dels teus animals. Que no tens res més al cap? T'odio! T'odio perquè no et fixes amb mi però alhora no pares d'omplir la meva bústia de correu. Així no hi ha manera d'oblidar-te. T'odio. T'estimo encara que siguis un ruc.



Segona

Mercè Canals Vallirana,

Us notifico que, amb data 7 de gener de 2019, el secretari de la sucursal 2415 de Banc dels Estalvis del Poble, en nom del seu director Esteve Jové i Cabestany, segons la resolució 129-2015, de 25 de març de 2015, que adjuntem en aquesta notificació, va emetre la següent resolució:

*Atès que no hem rebut l'últim pagament del televisor a terminis que va adquirir el 25 de maig de 2018 amb un valor de 125,04 euros.

1. Procedim en l'embargament del seu compte corrent.

2. Cancel·lem totes les seves targetes de crèdit.

3. Engeguem els procediments judicials per al seu desnonament.


Cordialment,

El secretari de la sucursal 2415 de Banc dels Estalvis del Poble
Manel Canals Vallirana

Sant Pere dels Arenys, 16 de gener de 2019

7 comentaris:

Sergi ha dit...

Em quedo amb el primer que el trobo molt ben trobat. Encara que aquest gir final del segon tampoc està malament, tanta formalitat ho hauria de tenir el germà de la pobra noia!

Carme Rosanas ha dit...

També m'agrada molt el primer... el món està ple d'aquesta mena de rucs que ni fan ni deixen fer... i també d'aquesta mena de dones que malgrat tot els estimen.

artur ha dit...

El romanticisme del primer m'encanta ! ai, els amors impossibles !.
I la cruesa del segon, tant real com la vida mateixa...
Bon cap de setmana ;)

Peix ha dit...

Celebro que us agradi més el primer. Jo pensava que era massa avorrit.
I el segon... bé, volia fer alguna cosa diferent però no estic content del resultat. També hi ajuda que no tinc ni idea de com es fan aquest documents.

En tot cas, gràcies per llegir-los i que us hagi agradat!

Elfreelang ha dit...

les dues propostes m'agraden , prefereixo la primera però, felicitats!

Consol ha dit...

Costa de creure que en l'època que retrata la imatge ja tinguessin televisors però sembla ser que els sentiments són els mateixos en totes les èpoques. Ai las!

Peix ha dit...

Gràcies!

Consol, suposo que vivia en un país molt avançat tecnològicament. Però no sé quin és, mai he sigut gaire bo en geografia...

Creative Commons License