Consoleu, consoleu el meu poble. S'ha acabat la seva servitud, li ha estat perdonada la culpa. Obriu en el desert un camí per a la glòria.
Jo sóc herba. Herba seca que ha oblidat quan la flor es va marcir. He demanat que m'obrin el pit. El meu cor no està fet d'escorça. No vull, no ho vull creure. Vull pujar en una muntanya ben alta i alçar ben forta la veu per recobrir les forces, prendre el vol com les àguiles, caminar sense cansar-me i córrer sense defallir.
Acompanyeu el fruit de la victòria i vetlleu-la com un pastor pel seu ramat. El terreny escabrós serà una plana i la serralada, una ampla vall.
2 comentaris:
Tot i que podries estar parlant d'alguna cosa ben diferent, et donaré també l'enhorabona per haver assolit la República!
En un intent no molt reeixit vaig ajuntar tres plans per formar un text, un dels quals era la República. Espero que siguem prou valents, ara que ja la tenim, de fer-nos-la nostra i construïr-la ens els propers dies. L'enhorabona a tu també!
Publica un comentari a l'entrada