Esperar el silenci. Qui sóc jo?
Sota la pell no hi ha músculs, no hi ha venes, ni nervis ni os. Sota la pell habita el buit còsmic. Cap carícia, cap mà a l'espatlla ni molt menys cap braç rodejant el cos. Amb el contacte més insignificant la pell s'esquerda, tan fina com el paper de fumar, provocant la desaparició de tot record.
Esperar el silenci a qualsevol fet que faci créixer músculs, venes, nervis i os. No esperar res més per no trencar l'equilibri que manté l'estadi en suspensió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada