diumenge, 16 de juliol de 2017

Brisa

He mullat les meves mans per una inseguretat que em fa egoista. He mullat les meves mans per una frustració que em fa irascible. He mullat també les meves mans perquè no deixo que ningú reposi sobre la meva espatlla, m'envolti amb els braços o m'acaroni la galta. I si algú gosés de fer-ho em transformaria en cendra i amb la brisa més suau descobriria que ja no queda res de mi, ni el record d'allò que un dia vaig imaginar ser.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs deixar-se ajudar és sempre una de les claus per poder tirar endavant. Sempre costa, però s'ha d'aprendre a fer-ho.

Peix ha dit...

:) Tens tota la raó