Llegeixo i un gust agre omple la meva boca. Escupo i tot seguit m'avergonyeixo del meu instint. Potser ja era hora veure aquest text, fins i tot sé que em podria ajudar. Aquella esquerda profunda que em va crear l'estiu caracteritzat pel zum-zum que m'estrenyia el cap portant-me a la bogeria no s'ha tancat. Al fons d'aquesta esquerda hi queden líquids de plor i d'odi. I per aquesta raó el gust agre que ha pujat de les profunditats s'ha apoderat de mi durant uns segons.
Canviant de tema, ara toca una versió d'un himne de quaresma que per alguna raó estranya el meu cap ha començat a cantar aprofitant el pedal musical creat pel soroll insistent de la nevera:
Ara és el temps que invita a penedir-te,
traieu d'error la humana criatura,
que, altra vegada, del seu viure indigne,
el vostre amor oblida amb menyspreu.
I, per acabar, ara n'és el mes de maig, regalada primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada