dissabte, 20 de maig de 2017

El cavaller irritant

La meva aportació a Relats conjunts:


Si pogués ser capaç de sentir la teva por, el teu ofeg i la teva angoixa; si pogués sentir com el teu pit t'aixafa intentant arrencar-te el plor; si tant sols pogués sentir una punta del fàstic que et faig, aleshores seuria a la meva banda, deixant lliure la teva vida, et miraria una sola vegada i si en aquesta mirada coincidíssim, et faria un somriure plàcid amb la intenció que et sentissis tranquil·la i amb confiança perquè el teu viatge fos feliç.

8 comentaris:

McAbeu ha dit...

Per desgràcia, la gent com aquest cavaller irritant és incapaç de posar-se en la pell dels altres ni per un instant. Bon relat!

Oliva ha dit...

SI POGUES...QUE?.BORINOTS ESTUPIDS,CAVALLERS DEL ALCOHOL I L'ESTULPICIA.

XeXu ha dit...

Si els assetjadors fossin capaços de fer-se aquest plantejament, posar-se a la pell de l'altra, viuríem en un món més feliç, però em sembla que estem molt lluny d'això.

Rafel ha dit...

Molts no treballen l'empatia

Cristina ha dit...

Tant de bo aquest tipus de gent tingués més empatia per saber tot això, per desgràcia no és pas el que més els hi sobra l'empatia...

Elfreelang ha dit...

curt i brillant....si pode´s posar-se en a pell de la noia tot seria diferent!

cantireta ha dit...

Extraordinari relat, curt i amb fort desassossec en qui llegeix.

El vaig fer com a dictat a la meua classe de Català a l'escola, amb menció. M'agrada molt com escrius, no ho deixis (bé, tampoc sóc ningú per dir-t'ho...)

Abraçades entre glaçons :-)

Peix ha dit...

Cantireta, no et pots imaginar la il·lusió que m'ha fet el teu comentari. Saber que aquest text ha arribat a les orelles d'alumnes d'una escola i que l'han escrit em fa molt feliç i alhora em provoca un vertigen estrany. Potser per algú serà poca cosa però per a mi és un honor.

Una abraçada, també entre glaçons!