divendres, 21 d’abril de 2017

Sóc una cadira

Avui he decidit ser una cadira. Aleshores he anat a seure i m'he sentit molt violentat. He tallat les potes, només tres, la quarta tallava les altres. He demanat a un company que em mirava amb una cara desencaixada si em podia ajudar. Ha vomitat. Jo sempre li dic que ha de menjar millor però no em fa cas. Al final m'he adonat que no sóc una cadira i ja no em violenta seure, però m'han de lligar per mantenir-m'hi a sobre.