El sol avui m'ha tocat amb força, m'ha abraçat amb tot el seu esplendor i he tingut la sensació que en qualsevol moment la seva escalfor em fondria.
I entre pàgina i pàgina penso que si pogués fer girar els molins, deixaria que el seu vent s'endugués l'angoixa de no haver-te fet un petó.
4 comentaris:
Ja sé que ets una mica poeta tu també, però escrius el post d'avui en forma de prosa. Si separessis les frases en diferents línies, podries dir que és un poema, i no passaria res. Ara vinc de diversos blogs en els que em presentaven poemes, que si els llegies eren només textos fent 'intro' després de cada frase.
Ja vaig fer un post fa temps parlant de poesia, que és un gènere molt sobrevalorat, però m'impulseu a fer-ne un altre, i és que a tot li diuen poesia avui en dia. O és que ja no s'ensenya a les escoles que té unes normes concretes? El teu text d'aquest post és molt més poètic que no pas els que he llegit fa una estona.
Bé, en aquest blog el poeta és el Poeta del Mató. Una bèstia de la poesia i de l'ús de la paraula el qual jo no acabo d'entendre del tot. Em sembla bé que posis una mica de seny. Per a mi fer poesia és massa complicat i en cert moment, fent crítica de poemes que no tenen cap mena de qualitat, vaig començar a fer-ne d'estúpids. He de reconèixer que aquest últim any alguns que he posat per aquí han intentat ser menys mediocres. Van ser impulsos que no vaig saber reprimir a temps...
Posa't crema solar quan el soli piqui home!
A veure, és hivern. A les farmàcies no són ni exposades les cremes solars....
Publica un comentari a l'entrada