En una ciutat on les estrelles s'amaguen darrere la llum dels fanals, una nit de cel clar vaig tornar-te a veure. Feia molt de temps que t'havia perdut. Segurament per descuit i per deixadesa. Dalt del cel esperaves la meva mirada recordant que durant forces anys vas ser la guia del camí de tornada a les nits fredes d'hivern. Un camí on de dia el sol tocava de ple i ens escalfava, i de nit, entre els xiprers, m'aterria. Quan et vaig descobrir vaig saber que si et mirava ja no em calia córrer i podia caminar sense por. Aleshores eres una constel·lació que em fascinava i em deixava embadalit. Anys més tard però, mirant-te una nit, vas esdevenir quelcom més. Vaig decidir que cada una de les teves estrelles seria per a una persona important de la meva vida. Per recorda-la, per saber que formava part de mi. Vaig tenir clar que fins al final no podria assignar-hi a algú a cadascuna d'elles, però ara ja hi ha tres noms dels set possibles; potser la constel·lació sencera tal i com es coneix en té més, però jo et vaig descobrir amb només set. Tres noms que, vulguin o no, han marcat la meva vida, que he estimat, estimo i estimaré malgrat tot el que pugui passar. Potser hi podria afegir algú més, però no vull gastar els espais, ni vull haver de treure mai a ningú.
M'agradaria veure't més sovint però la ciutat no em deixa. Només per veure't aniria a viure dalt de les muntanyes, encara que de moment no en sóc capaç. Sé que hi seràs et miri o no, i sempre que t'observi recordaré cada persona i el què hem viscut, sigui bo o sigui dolent.
Mereixes que t'escrigui millor però no en sé més. D'aquí un temps hi tornaré.
2 comentaris:
És genial quan mires el cel i veus les estrelles. És una de les coses més belles de veure per mi. I de vegades tampoc fa falta fer molts quilòmetres per gaudir de cels espectaculars.
Que bé que t'agradi, a mi em relaxa molt mirar el cel a la nit (sense núvols). Per sort no he d'anar gaire lluny per gaudir-ne encara que no hi acabo anant gaire. I menys ara que fa fred!
Publica un comentari a l'entrada